Josep Maria Espinàs encara escriu amb una Olivetti. Llegeixo al diari que ara se li ha espatllat. Però ha trobat una altra d'igual. Aquesta màquina d'escriure, la vaig trobar al carrer, trencada. Las fotografies son un intent de buscar-li la fotogènia a una Olivetti. Tots necessitem escriure poc o molt i axó es fa a tot arreu. Els enamorats encara ho fan als arbres i a las parets: " Marta estima a Josep ". Algú respon " Josep es molt lleig". Las samarretes totes tenen alguna cosa escrita: " ¡ Sonríe ! que no cuesta nada ¡coño! ". Com veieu tothom escriu i això es el que val. Perquè les paraules, no se les endú el vent.
viernes, 12 de abril de 2013
Olivetti
Josep Maria Espinàs encara escriu amb una Olivetti. Llegeixo al diari que ara se li ha espatllat. Però ha trobat una altra d'igual. Aquesta màquina d'escriure, la vaig trobar al carrer, trencada. Las fotografies son un intent de buscar-li la fotogènia a una Olivetti. Tots necessitem escriure poc o molt i axó es fa a tot arreu. Els enamorats encara ho fan als arbres i a las parets: " Marta estima a Josep ". Algú respon " Josep es molt lleig". Las samarretes totes tenen alguna cosa escrita: " ¡ Sonríe ! que no cuesta nada ¡coño! ". Com veieu tothom escriu i això es el que val. Perquè les paraules, no se les endú el vent.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario