Saló del Còmic 2013

Diumenge, el Saló del Còmic ple. Aquest any les exposicions estan dedicades a l'Oest, als Superherois i al dibuixant valencià Ambrós, creador del Capitan Trueno. A la fotografia es pot veure un "photocall" de superherois.

Original de El teniente Blueberry del dibuixant francès Gir. Un dels millors còmics de l'oest. El seu estil es detallista i el guió és sempre interessant. La seva qualitat fa, que el llegeixin persones no familiaritzades amb els còmics o l'oest.

Aquesta es una fulla original del dibuixant xilé,  Arturo del Castillo. Encara es pot veure l'ombra del llapis i el guaixe. El Sheriff Kendall va ser una de les seves creacions mes conegudes. L'estil és fotogràfic però estilitzat i d'una gran elegància.

Aquesta es una fulla d'estil del dibuixant Jordi Buixadé. El protagonista es representat en diverses activitats poses i expressions. Serveix com a referencia, per ser fidel en tot moment al personatge original. Jordi Buixadé era un apassionat de l'oest i el jazz.

Ambrós, dibuixant valencià, era qui havia darrera de les historietes del Capitan Trueno o el Corsario de Hierro. Els seus heroes van portar alegria a molts nens en temps difícils. Ambrós va colaborar en un llibre de la editorial AFHA "Como dibujar historietas" dels pocs que havien, que parlaven d'aquest ofici.

Els còmics atreuen gent de tota mena. Luis Alberto de Cuenca, acadèmic, poeta i estudiós dels tebeos ( com ell els anomena) confessava en una tertúlia que li agradava planxar els tebeos per llegir-los com si fossin nous (ell es col·leccionista) Reconeixia que era una mica maniàtic.

Fulla d´estil de Goliath

Rient

El sol, escalfa el riure de la model, maquillada com els anys 80. Una mica estrafolària. L'edifici, es vestit amb aquesta imatge. El riure de la model, es tan gran, com dos o tres balcons. A vegades sembla que l'alegria sigui exclusiva de la publicitat. Mentrestant, la gent passeja per l'ombra, amb cara d'acabar de veure un NO-DO.

La Diada de Sant Jordi

No puc deixar de aturar-me quan passo per davant de la llibreria Documenta. El seu aparador es un dels millors. Es nota que els agrada l'art. Els focus amb al seu calor, incuben un llibre dins d'un niu improvisat. El veuen néixer. Noves paraules, que ha escrit algú.

Bistec de pobre

Sense comentaris

Olivetti

Josep Maria Espinàs encara  escriu amb una Olivetti. Llegeixo al diari que ara se li ha espatllat. Però ha trobat una altra d'igual. Aquesta màquina d'escriure, la vaig trobar al carrer, trencada. Las fotografies son un intent de buscar-li la fotogènia a una Olivetti. Tots necessitem escriure poc o molt i axó es fa a tot arreu. Els enamorats encara ho fan als arbres i a las parets: " Marta estima a Josep ". Algú respon " Josep es molt lleig". Las samarretes totes tenen alguna cosa escrita: " ¡ Sonríe ! que no cuesta nada ¡coño! ". Com veieu tothom escriu i això es el que val. Perquè les paraules, no se les endú el vent.