L'hivernacle és un fràgil espai de ferro i vidre, que ara recuperat de la ruïna, resulta un bon lloc per refugiar-se entre les plantes solejades. Els bancs inviten a sentarse a llegir algo bucòlic. Alguns dies podrien posar un pianista que toqués música modernista, no per les persones sinó per les plantes. El diumenge, una petita representació teatral, amb vestits d'època seria un encert. Res d'això pasarà. Quina pena!
No hay comentarios:
Publicar un comentario