La Central

 Passo pel davant d'un sense sostre, estirat a terra entre les seves coses i llegint. És el seu refugi. De seguida trobo aquesta porta plena de grafitis indesxifrables fets per grafiters incontinents. La porta no és d'uns okupes sinó d'una església, l'antiga Capella de Nostra Senyora de la Misericòrdia, que ara l'han convertida en la Central del Raval. Llibreria, bookshop i cafeteria. Amén.

Pintor a l'aparador

 Al barri del Born, un artista de qui no sé el nom, amb jersei gris i descalç, pinta una imatge de Barcelona molt detallista. Sense pagar entrada estic veient una acció artística. Al seu estudi a peu de carrer, sembla un escenari i té, com al teatre unes cortines vermelles.

El Racó de Francisco Ibáñez

 Francisco Ibáñez no té un museu (que s'ompliria de turistes de tot el món) sinó un Racó, a la biblioteca García Márquez. Sembla que va néixer al districte de Sant Martí i això és un homenatge. Al Racó hi ha exemplars de col·leccionistes i també rareses. Per mi, que vaig créixer amb els còmics d'Ibáñez, va ser una alegria descobrir aquest lloc. Tornaré!

Pissarra

 Davant d'una fleca, a peu de carrer, una pissarra anomena les varietats de pa. Sembla enfarinada, però és el guix. La pissarra transmet confiança, com a l'escola quan el profe explicava una llisó, d'ortografia. La pissarra és un objecte clàssic. La va inventar un professor de Geografia escocès en 1801. Fa ara 222 anys! A la pissarra s'escriu a mà i si es fa tot sovint, es té bona lletra. Per al que sembla, fan un bon pa artesà i a dames de confiança.

Hamaca

Cal convertir la lectura en una experiència lúdica, perquè el públic torni a llegir. En aquesta biblioteca, tenen una hamaca, per llegir còmics d'Hugo Pratt o l'illa del tesor i sentir-se en un país tropical. El suport per l'hamaca també és molt exòtic. Està fabricat amb fusta de pi làrix siberià, molt utilitzat en embarcacions i arquitectura. Quin nivell!