Antonio López

<Lo interesante, ocurre cerca de ti y solo tienes que saber mirarlo> Antonio López. Passejant per Barcelona, es pot trobar (amb una mica de sort) a Antonio López, pintant. Fa poc, ha començat el quadre de la panoràmica de Barcelona des del Museu Nacional. A la foto, un Antonio López, molt jovenet, està al costat d'un semàfor i d'una paperera amb publicitat de Marlboro. El lloc és temerari, passen cotxes per tot arreu i el soroll deu ser ensordidor. Abstret, Antonio López, pinta.

 

Escriure

 El llibre "escriure" de Marguerite Duras, està penjat a la paret com si fos un quadre. A l'estanteria, el llibre ensenya el llom. En la paret, com en un retrat, la cara. La primera vegada que Marguerite Duras va presentar un escrit a un editor, aquest li va dir "no s'entén res". Llegir a Marguerite Duras, és una experiència fosca. La seva escriptura, caòtica i confusa, maltracta al lector. Llegir-la, un sa sent perdut, atrapat, dins d'un misteri.

Pessebre

 L'Associació de Pessebristes de l'Hospitalet, té una exposició a l'ajuntament. Figures fetes de fang. Artesanalment. Miniatures plenes de detalls i pintades amb paciència. El resultat encarà no sent creient, emociona.

Fulles

 El vent mou les fulles seques. S'amunteguen, formant una dansa viva, que travessa les reixes d'un pati interior, buscant refugi. Algú, podria pensar en una instal·lació artística de contingut metafòric o anant més lluny amb una coreografia de Pina Bausch. A la llunyania, un escombriaire, espera.

La Bola

 Per entrar a La Bola, cal empenya un monopatí, convertit en original tirador. Dins, un arbre de Nadal, amb boles i nevat, decora l'entrada. El tatuador, per Nadal deu tindre preparat un complet catàleg de; pessebres, estrelles i els tres Reis. Aquí, tallen els pèls, mentre, amb unes agulles, tatuant al braç l'últim enamorament.

Finestra

 A aquesta dona li agradaria tindre un jardí, però té una finestra i sembla que en té prou. Ha encalat la façana i penjat uns testos amb moltes flors, perquè els veïns, puguin gaudir-ne.

Mandril

 El mandril és un animal en extinció. Potser per això al grafiter l'ha pintat sota unes escales, mig amagat i mirant, desafiant, al públic i als gossos que passen. Als mandrils, viuen aproximadament quaranta anys. Aquest, molt menys. Ara, al mateix lloc, hi ha un gat blanc.

Descansant

 Al metro, com en el sofà de casa seva, els fills, cansats busquen el caló i la seguretat de la mare, convertida en coixí. Fotografia, íntima i sense cap artifici.

Cafeteria canina

 En les novel·les de ciència-ficció creuen que els extraterrestres dominaran la terra. Estaven molt equivocats. Els gossos són la invasió! Aquesta cafeteria canina té menús per gossos a 6 €, poden escollir entre salmó o pollastre. Res d'ossos. De moment, demanen el menú bordant, però aviat, potser l'any que ve, diran: "Si us plau, un entrepà de calamars".

Gàbia

 Una bombeta està dins d'una gàbia. És, la llum engabiada. Potser és una metàfora visual? La gàbia o la metàfora, està en la terrassa d'un gastrobar, per il·lumina-la de nit i segurament, fer somriure algun client.

Blancaneus

 El mirall màgic va respondre a la madrastra, que Blancaneus, era la més maca. Potser per això, Blancaneus té una estàtua a la plaça Gal·la Placídia i ella no. En el Barri, ple de gent guapa, l'escultura de bronze de Josep Manuel Benedicto, és l'ideal.

El centre

 En mig del silenci de la biblioteca, les quatre butaques, com els quatre punts cardinals, inviten a seure i amb un llibre, viatjar. Cal no perdre el nord.

Xiprer

 Davant d'un gratacel d'oficines fosc, han plantat un xiprer. L'arbre, que sembla exclusiu dels cementiris. A prop, en un llarg banc de fusta, incòmode,  no hi ha ningú. És un lloc ple d'oficines. Està desert. Mort.

Llum de taula

En mig d'una selva tropical artificial, un mico, mira fixament a l'espectador amb curiositat, mentre sosté, una bombeta, que enlluerna. En la jungla, que és la ciutat, una llum com aquesta és al que es necessita.
 

Garza blanca

 A les quatre, els restaurants ja no serveixen menú. Per això aquesta taula està buida. Bé, no del tot. La garza blanca, estava immòbil, la vaig fotografiar i no es va moure. Què devia estar mirant? A les terrasses dels restaurants, sempre cau alguna cosa. Segur, que ja havia menjat.

Lorenzo Quinn

 L'escultor, Lorenzo Quinn, va demanar als veïns de Castelldefels, que li donessin les llaunes de refrescos buides. Amb tot l'alumini fos d'aquestes llaunes, faria una escultura per la població. La participació, dels veïns va ser total. Actualment, l'escultura, de títol "Dar y Tomar" llueix al passeig marítim de Castelldefels. Els veïns van donar llaunes i van rebre una espectacular escultura, on tots volen fer-se una fotografia.

El vigilant

 Amagat darrere d'una columna, d'un centre comercial, Batman vigila. La cosa deu estar molt malament, perquè contractin a un Superheroi com a vigilant. Bruce Wayne, el gran milionari, deu haver fet fallida a la borsa. Ja sé, que Batman no existeix. Però tampoc Déu i el 80 % del món creu que és viu. Encara que no diuen on. 

Playmobil

 El semàfor està verd, però el noi amb xancletes, no passa. Amb veu i assenyala el mural, per si no l'havia vist. L'artista Joseba Murazabal, ha pintat aquest mural titulat "l'Hospitalet és diversitat" Un mural alegre, on uns superherois de Playmobil fan de castellers, amb l'E.T. d'enxaneta. Representa l'esforç, de gent molt diversa, per créixer a l'Hospitalet.

Rellotge de sol

El rellotge de sol, sembla que inviti a fumar, però no és així. Senyala les hores serenes, és a dir, les millors hores del dia. De les pitjors, no en vol saber res. Els rellotges de sol tenen escrits lemes populars per il·luminar al caminant. Exemple: "Pels camins del cel, el sol va fent via, mira quina hora és i aprofita el dia."
 

La mort elegant

 La gorra que porta la daurada calavera, és la que a 1900 duien la classe treballadora. La mort, ningú ho dubta, no para, ni té vacances pagades. Treballa més que ningú. Daurada, fa pensar en una mort de luxe. De màscara veneciana. Però ja no enganya a ningú. La mort no és elegant, és de classe obrera.

Nada

A algú no li ha agradat al NADA d'aquestes llaunes i les ha tacat i xafat. RES, quin res? Res a dir?, res al banc?, res a la nevera? Fins i tot una paraula tan senzilla com res, pot provocar, actualment, reaccions violentes.

 

Agrupació fotogràfica de Catalunya

L'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, es troba en un lloc discret i al costat del Museu de la Xocolata. Posa't a escollir, el públic, té una tendència clara; la Xocolata. L'exposició divulgativa "pictorialisme i fotografia" és molt interessant perquè es poden veure fotografies de la Barcelona en blanc i negre. En una exposició com aquesta, amb la sala ben refrigerada, un refà l'ànim.

 

Palau Martorell

 A la primera planta del Palau Martorell es pot veure aquest fresc amb figures al·legòriques al Comerç i la indústria. A Mercuri, porta'n el caduceu, un bastó alat amb dues serps enroscades que serveixen per representar, el comerç, l'eloqüència i la negociació. Aquest edifici neoclàssic era la seu de l'Antiga Societat de Crèdit Mercantil, que va ser absorbida en 1917 pel Banc de Barcelona, el primer banc privat espanyol que va fer fallida i va arruïnàr als seus accionistes i clients.

Mirador

 En aquest mirador, ningú mira. El mar i l'horitzó no són suficients per atreure algú. Deuen pensar que no hi ha res a veure. Sense seure miro l'horitzó i escolto el mar. És una contemplació, encara sense anuncis.

Sorolla pintant

 Al Palau Martorell i en penombra s'exposen alguns apunts a l'oli de Sorolla. Fer l'exposició en un palau és al que mereix aquest gran pintor colorista valencià. Com es pot veure en la fotografia, Sorolla pintava tot mudat i en condicions meteorològiques moltes vegades incòmodes. Va fer més de 2000 apunts del natural!

Pàrquing

 Els pàrquings són els llocs escollits per les pel·lícules de terror. No tenen finestres, fan mala olor, tenen poca llum i estan bruts. Res de bo pot passar a un lloc així. En l'entrada a aquest pàrquing han tingut la sensibilitat de posar-hi un mural d'un arbre de ferro rovellat que dona la benvinguda als cotxes. Els temps estan canviant.

Goril·la origami

 Tindre animals, és tendència i aquesta galeria d'art u sap. A primera línia de l'aparador han exposat, dos gossos i un goril·la. Si un vol, per 2000 € es pot emportar l'escultura del goril·la. Té l'avantatge que no caldrà treure'l a passejar. L'etiqueta del preu dels gossos també és discreta, però si es té bona vista, es pot llegir 500 €. Els jubilats, amics de les mascotes i l'art, estan de sort!

Frida

L'aparador és una representació de l'estudi mexicà de la pintora Frida Kahlo. El quadre, és un autoretrat al llit, envoltada d'exuberants flors. A peu de cavallet hi ha la caixa de pintures, la paleta i els pinzells. Frida Kahlo, a la mà dreta, té un cilindre, que correspon a la capsa blava que es troba al costat de la paleta de colors. La capsa porta al nom de Frida i una breu descripció. Frida és un minivibrador recarregable i totalment ergonòmic.

Paranimf

 Al Paranimf de la Universitat de Barcelona, és un lloc singular que es pot llogar per 6900 € més IVA al dia. Avui està programada una activitat musical. Al concert vaig comprovar que els bancs de fusta es claven a l'esquena, per això un altra vegada portaré un coixí. L'espai està decorat amb escenes espectaculars de la història d'Espanya. A més té wifi. Un luxe.

Carrer de la Pau

 El carrer de la Pau, fa pujada. És un carrer de terra d'un petit poble. És diumenge i no passa ningú. Respiro tranquil·litat i pau. Potser per això, té aquest nom.

Museu Nacional

 Clic, vaig fer aquesta fotografia des d'un sofà del Museu Nacional -no tots els museus tenen sofàs-. Veure obres d'art, és cansat, per l'esperit i també pel cos. Per això és necessari descansar en un bon sofà. Aquest, és gran, familiar -pares i tres fills-. Si s'està molt cansat, s'acaba fent una becaina. Per quina raó no he fotografiat aquest magnífic sofà? És un misteri.

Lleó

 Dos turistes. Mare i filla.

—Aquests lleons semblen embolicats per regal. Va dir la mare.

—Estan vius? Va dir la filla.

—No!

—Estan morts?

—Tampoc. Són escultures del monument a Colón.

—A Amèrica, hi ha lleons?

—Jo què sé! Va, que està verd.

Maniquí

 Sembla un fotograma d'una pel·lícula de Berlanga. Un maniquí passa pel costat d'unes dones, que estan acostumades a veure maniquins. Perquè no li fan gens de cas. La dona, amagada darrere al maniquí, l'agafa pel braç i la cuixa, sense cap intenció lúdica. Els maniquins, per la seva naturalesa, no solen passejar. Aquest avui ha tingut sort.

Perseguint la Il·lusió

 Un escultor desesperat es llença a les cames de la il·lusió, no vol que se'n vagi. La necessita. La composició de l'obra és molt dinàmica. Els materials, bronze i marbre, ajuden a diferenciar al món real del simbòlic. L'escultura, de pètites dimensions, està situada al centre d'una sala. És de l'escultor modernista Miquel Blay.

Capgrossos

 Així van trobar, al Taller Sarandaca aquests motlles de capgrossos, tots plens de pols i junts com una gran família. Representen, personatges populars, que em són desconeguts. El temps, no només omple de pols las coses, una vegada i una altre, sinó que a poc a poc, esborra el passat.

Flora

 Quina gràcia! Que al passeig de Gràcia, amb turistes amunt i avall, es trobi aquesta escultura de nom "Flora". Davant de la futurista Pedrera. Immòbil, absent i amb silenci.

Sense fum

 A la plaça dels pescadors de Badalona una mara i la seva filla, miren la falla del dimoni com si fos una il·lustració infantil gegant.

Together

 Una mà gegant de metall, sobrevola el terra en forma d'espiral, del pati interior de la Pedrera i beneeix a tots als que arriben per veure la majestuosa exposició de Jaume Plensa. Crec que a Gaudí li hauria agradat aquesta mà i segurament s'hauria deixat beneir per ella.

La Central

 Passo pel davant d'un sense sostre, estirat a terra entre les seves coses i llegint. És el seu refugi. De seguida trobo aquesta porta plena de grafitis indesxifrables fets per grafiters incontinents. La porta no és d'uns okupes sinó d'una església, l'antiga Capella de Nostra Senyora de la Misericòrdia, que ara l'han convertida en la Central del Raval. Llibreria, bookshop i cafeteria. Amén.

Pintor a l'aparador

 Al barri del Born, un artista de qui no sé el nom, amb jersei gris i descalç, pinta una imatge de Barcelona molt detallista. Sense pagar entrada estic veient una acció artística. Al seu estudi a peu de carrer, sembla un escenari i té, com al teatre unes cortines vermelles.

El Racó de Francisco Ibáñez

 Francisco Ibáñez no té un museu (que s'ompliria de turistes de tot el món) sinó un Racó, a la biblioteca García Márquez. Sembla que va néixer al districte de Sant Martí i això és un homenatge. Al Racó hi ha exemplars de col·leccionistes i també rareses. Per mi, que vaig créixer amb els còmics d'Ibáñez, va ser una alegria descobrir aquest lloc. Tornaré!

Pissarra

 Davant d'una fleca, a peu de carrer, una pissarra anomena les varietats de pa. Sembla enfarinada, però és el guix. La pissarra transmet confiança, com a l'escola quan el profe explicava una llisó, d'ortografia. La pissarra és un objecte clàssic. La va inventar un professor de Geografia escocès en 1801. Fa ara 222 anys! A la pissarra s'escriu a mà i si es fa tot sovint, es té bona lletra. Per al que sembla, fan un bon pa artesà i a dames de confiança.

Hamaca

Cal convertir la lectura en una experiència lúdica, perquè el públic torni a llegir. En aquesta biblioteca, tenen una hamaca, per llegir còmics d'Hugo Pratt o l'illa del tesor i sentir-se en un país tropical. El suport per l'hamaca també és molt exòtic. Està fabricat amb fusta de pi làrix siberià, molt utilitzat en embarcacions i arquitectura. Quin nivell!