En el temps de l'immaterial MP3, trobo aquesta botiga o barraca anomenada Tvinyl. Davant del MACBA i a prop de La capella de la Misericòrdia. S'anuncia amb discos de vinil lligats a una reixa, com una obra de popart. La roda, els discs i els dònuts són invents que tornen. Per què negar-ho, sóc de l'època dels elapés. Grans amb fundes de cartó i unes il·lustracions enlluernadores. Els discs eren de plàstic, com quasi tot i negres com el jazz. El MP3, no es ratlla, no s'omple de pols i és invisible. És el més semblant a la música. No entenc, aquest interès a tornar al vinil o al disc de pedra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario