Tvinyl

En el temps de l'immaterial MP3, trobo aquesta botiga o barraca anomenada Tvinyl. Davant del MACBA i a prop de La capella de la Misericòrdia. S'anuncia amb discos de vinil lligats a una reixa, com una obra de popart. La roda, els discs i els dònuts són invents que tornen. Per què negar-ho, sóc de l'època dels elapés. Grans amb fundes de cartó i unes il·lustracions enlluernadores. Els discs eren de plàstic, com quasi tot i negres com el jazz. El MP3, no es ratlla, no s'omple de pols i és invisible. És el més semblant a la música. No entenc, aquest interès a tornar al vinil o al disc de pedra.

Llocs abandonats

Fotografies, de dues fotografies de l'exposició d'Horacio Riveros titulada Llocs abandonats. Qui, pilotava aquest avió?, qui tocava aquest piano arraconat? Ara, arribat el fi, es podria escriure la seva història, interessant o no. La pols i el temps, acaba'n amb tot. La pols, que és l'expressió material del temps, és inevitable, no desapareix ni amb la més potent aspiradora. Demà torna a ser. Horacio Riveros fa, l'únic que es pot fer, convertir aquests llocs en art.

Llaunes de lletres

Al barri del Born, es troben aquí i allà, frases poètiques, escrites en llaunes de refrescos i penjades a les parets. Tot fa pensar que l'artista viu a prop. Qui aparqui la bicicleta, pot, al mateix temps, gaudir d'una reflexió gratuïta. Una turista fotografia la frase, mentre l'altre es menja les ungles. Falten tres llaunes i algunes estan aixafades. Per algú, només són llaunes que embruten les parets.