Me Lata

Me Lata és la marca d'una parella d'artistes anònims urbans que amb tota mena de llaunes, fan frases optimistes. La parella es va enamorar durant la diada de Sant Jordi i fins ara. Aquests dies exposen a Arte Vistas Galleri. Les obres, aquí ja tenen preu. Per 200 € o 300 € pots emportar-te unes quantes llaunes. La galeria diu que es venen millor que la Loteria de Nadal.

Aranya

Al terrat del Teatre Coliseum, penja una gegant aranya inflable. Plena d'aire, no de verí. L'obra que anuncia és "La Familia Addams" una família amiga d'aranyes i ratpenats. L'inflable també podria anunciar una pel·lícula de Spiderman o potser un insecticida de moda.

Pumby

A la biblioteca he trobat la reedició d'un tebeo de la meva infància. El gat Pumby del dibuixant J. Sanchis. Les aventures de Pumby passaven a mons molt surrealistes. La ciutat dels números, de les lletres o la de les cartes de sobretaula. Estaven influenciades pels còmics d'aventures, americans i escriptors com Julio Verne. Pumby era molt diferent dels personatges de l'Editorial Bruguera. Tot això feia que fos molt llegit. Els tebeos de Pumby tenien la llum, que en aquella època era difícil de trobar.

Tintín

Norma Comícs, té per nadal, un aparador amb variats productes de Tintín. Per nadal, venen els Reis Mags de l'Orient i torna Tintín. Com els Mags, Tintín, periodista i aventurer, viatge per tot el món. Els Reis Mags viatgen a Belen a regalar-li al nen Jesús, or, encens i mirra. Però res per menjar. Tintín viatja a la lluna i salva el món repetides vegades. És bo i les seves històries sempre acaben bé. El nen Jesús lluitarà sempre pel bé comú i també voldrà salvar el món, però no se'n sortirà. Les bones històries acaba'n amb un peto. Acabar-la amb una crucifixió em sembla un disbarat.

Tvinyl

En el temps de l'immaterial MP3, trobo aquesta botiga o barraca anomenada Tvinyl. Davant del MACBA i a prop de La capella de la Misericòrdia. S'anuncia amb discos de vinil lligats a una reixa, com una obra de popart. La roda, els discs i els dònuts són invents que tornen. Per què negar-ho, sóc de l'època dels elapés. Grans amb fundes de cartó i unes il·lustracions enlluernadores. Els discs eren de plàstic, com quasi tot i negres com el jazz. El MP3, no es ratlla, no s'omple de pols i és invisible. És el més semblant a la música. No entenc, aquest interès a tornar al vinil o al disc de pedra.

Llocs abandonats

Fotografies, de dues fotografies de l'exposició d'Horacio Riveros titulada Llocs abandonats. Qui, pilotava aquest avió?, qui tocava aquest piano arraconat? Ara, arribat el fi, es podria escriure la seva història, interessant o no. La pols i el temps, acaba'n amb tot. La pols, que és l'expressió material del temps, és inevitable, no desapareix ni amb la més potent aspiradora. Demà torna a ser. Horacio Riveros fa, l'únic que es pot fer, convertir aquests llocs en art.

Llaunes de lletres

Al barri del Born, es troben aquí i allà, frases poètiques, escrites en llaunes de refrescos i penjades a les parets. Tot fa pensar que l'artista viu a prop. Qui aparqui la bicicleta, pot, al mateix temps, gaudir d'una reflexió gratuïta. Una turista fotografia la frase, mentre l'altre es menja les ungles. Falten tres llaunes i algunes estan aixafades. Per algú, només són llaunes que embruten les parets.

Foto Colectania

Entro a Foto Colectanea per veure l'exposició del pintor i fotògraf Saul Leiter. Només entrar tinc la sensació d'escoltar Rac1. Ara ho entenc. Trobo a Sergi Pàmies, en silenci, fullejant un catàleg. A la taquilla, una dona amb el pèl blanc, compra un llibre de fotografia molt gruixut. Dues noies, que semblen estudiants, paguen només 3 €. Jo amb carnet de biblioteca al mateix. Més o menys com un cafè amb llet i croissant. La cultura també alimenta.

Croissant gelat

No està tot inventat!, sinó veieu aquest nou producte de Macxipa: El croissant gelat, que pot servir per lliurar-nos de la calor, encara que sigui per un moment. Ja és mèrit, per una empresa que porta oberta des de 1903.

Teatre Grec

Passo per davant del Palau de la Virreina i al fons veig una gran lletra que sembla que amb crida eh! M'apropo i és la lletra e del Teatre Grec. La lletra fa 3 metres d'alçada i és vermella, dalt te dues petites banyes i a baix una cua. La lletra és l'abstracció del faune, símbol del Grec. Creada per l'agència GAS.

El món neix en cada besada

Aquest foto mosaic, de Joan Fontcuberta, ha estat realitzat amb la contribució voluntària de milers de ciutadans que han aportat imatges personals. Que desil·lusió! Volia trobar-me tot un autobús de turistes japonesos, besant i fen selfies i només veig tres noies a l'ombra amb barret i unes cerveses. Aaah!, els petons d'estiu, a la platja.

Migdiada

A l'extrem de la plataforma del Maremàgnum, una noia amb roba esportiva fa la migdiada. Las gavines la contempla'n amb indiferència. Sorprèn la seva confiança, tan a prop del mar.

Expendeduría Poética

Fins ara podíem comprar a la màquina expenedora, tabac, que com tots sabem és dolent per la salut. Però ara també es pot comprar poesia. En aquesta màquina expenedora, es pot, per un euro, tindre al moment una poesia, amb anglès o espanyol. Això, puc afirmar, no és perjudicial per a la salut. Fins i tot, diria que és beneficiós. Si sou sensibles i teniu una urgència poètica, aquí teniu la solució. Carrer dels Cotoners, 8

Carmen adormida

A la cafeteria del Palau de la Música hi ha exposada l'escultura d'Antonio López titulada: Carmen adormida, que és la néta de l'artista. El públic pot contemplar aquesta obra d'art mentre mengen una paella i beuen sangria. La nena sembla que dorm o també que escolti música. Atenció! Una mare s'apropa a l'escultura per fer-se una foto amb el seu nadó.