Las paredes hablan és el títol d'un llibre de graffitis. A l'estació de metro de Ciutadella aquesta frase és quasi literal. Les parets estan totes plenes de noms, paraules i desitjos. Les parets són de guix i és fàcil guixar-les amb les claus de casa. No hi havia pensat mai que també podrien servir per això, per escriure. Sembla que la gent no té prou amb Twitter per dir les seves coses, que necessita també les parets del metro. No entenc, perquè quan un és troba un conegut, no sap que dir, més enllà del "Com et trobes?"
No hay comentarios:
Publicar un comentario