Cobi

El Cobi mai ha agradat del tot. Potser per això, l'han hagut de restaurar unes quantes vegades. L'escultura és alegre, pro l'han pintat de gris plom, un color molt trist. De ciutat contaminada. És davant del Restaurant Amfiteatre, dins un estany amb un trencadís de rajoles multicolors. El Cobi amb una gerra d'aigua, salta per sobre d'anguiles, ostres, gambes i estrelles de mar. L'escultura- no ens enganyem- és com una gran mariscada.

Galeria

Fa calor i aquesta galeria d'art deixa la porta oberta. Espera temptar als vianants amb les seves obres d'art. Sembla que les escultures informals no desperten gaire la sensibilitat. Potser si invitessin a còctels. L'alcohol ajudaria una mica a prendre alguna decisió favorable a la compra o contemplació de les obres d'art. Observo que la catifa de l'entrada està molt gastada. És possible que sigui una galeria d'èxit?

Funky Cycle

Sempre m'ha agradat llegir entrevistes, desperten la curiositat i s'aprèn alguna cosa. Avui he vist una periodista entrevistant al conductor d'un tricicle per turistes. Te habilitat, pregunta, filma i guarda l'equilibri. Un home, al fons en veure que faig la foto gira la cara. L'entrevistat em mira de reüll i segueix parlant. Els tricicles són de l'empresa Funky Cycle. Els turistes poden veure Barcelona amb un transport molt fresc i gaudir lentament de la ciutat, una mica estressada.

¡Free!

L'art ja no es troba a les galeries d'art. Buides. Es troba al carrer, és lliure! Així deu pensar aquest grafiter que fa d'aquesta persiana la seva tela. Pintor o escriptor? ha pintat una paraula: ¡free! Explotant i de color vermell. Molts escriptors necessiten fulles i més fulles per explicar alguna cosa. Aquest grafiter en te prou amb una paraula. L'escriu amb anglès, perquè quedi clar el que vol dir.

Ciutadella

Las paredes hablan és el títol d'un llibre de graffitis. A l'estació de metro de Ciutadella aquesta frase és quasi literal. Les parets estan totes plenes de noms, paraules i desitjos. Les parets són de guix i és fàcil guixar-les amb les claus de casa. No hi havia pensat mai que també podrien servir per això, per escriure. Sembla que la gent no té prou amb Twitter per dir les seves coses, que necessita també les parets del metro. No entenc, perquè quan un és troba un conegut, no sap que dir, més enllà del "Com et trobes?"