CCCB

Sortint del CCCB - Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, és troba l'Arxiu d'aquesta institució on es pot consultar material multimèdia. L'Arxiu, és com un aparador, es pot veure l'interior sense entrar. Sota un arbre pintat uns estudiants estudien. L'espai és futurista amb tocs chillout: coixins, aquí i allà, moqueta, un lloc per estirar-se descalç i llegir. És un altra manera d'estar.

Flor de Barcelona

Miro a la cantonada per veure la placa que du el nom del carrer on sóc i trobo la rajola de la flor de Barcelona. Misteri.

L'espera

L'arbre de nadal té unes llums de colors que fan pampallugues. L'arbre amb aquestes llums sembla, més viu, més alegre. L'avi no el veu, està endormiscat. Immòbil, com una figura de pessebre.

Salvador Espriu

Exposició. Espriu: He mirat aquesta terra. Joan Miró, convida a Espriu a un acte de la Fundació Miró. Fotografies d'Espriu i Joan Miró. Dos artistes de mons extremadament personals. Simbòlics. Miró, lluminós. Espriu, fosc. Per llegir a Espriu, cal tenir sempre a prop, una sortida d'emergència.

Gavina

Gairebé al final de la Rambla del Poblenou vaig trobar aquesta gavina. El dia estava ennuvolat i el mar rebel. La gavina, havia vist una bona oferta d'hamburgueses i un lloc on descansar.

Estel

El carrer de la Palla té una constel·lació d'estels, no pas per guiar els Reis Mags d'Orient, sinó per portar-nos a nosaltres a les portes de les botigues del barri. No hi ha naixement, però segur que trobareu coses noves, per al nou any.

Maqueta de Barcelona

Aquesta maqueta de Ciutat Vella és una petita obra d'art. La poden visitar a la Seu del districte de Ciutat Vella, Plaça Bonsuccés.

Rodin a Barcelona

Les escultures dels Burgesos de Calais, estaven escampades per la Rambla de Catalunya. Figures, nues, turmentades amb cordes al coll. Com espectres. La gent, ben vestida els mirava. Com un oracle ens ensenyava els tems que vindrien: Pobresa i mendicitat.

Be Sound Hostel

Be Sound Hostel, és un alberg modern en ple Barri del Raval i prop de la Sala Apolo. Acull turistes joves i motxillers. Té prop de 100 llits. L'entrada té aquesta figura que sembla fotografiar a qui passa pel carrer. El tòpic del turista.

Lomography

Les càmeres analògiques Lomo, d'origen rus, fan fotos de colors molt saturats. Manipulen les imatges fins a l'extrem. Tot plegat, s'ha convertit en un moviment creatiu. La Lomografia té les seves pròpies regles: No pensis, dispara! No miris pel visor! Porta la Lomo sempre amb tu. Apropa't a l'objectiu. Deixa't portar. Fins al pròxim clic!

Nenúfars

El Jardí botànic de la Universitat de Barcelona va ser projectat per Elies Rogent en 1871. En un dels patis podem trobar un petit estany amb nenúfars. Aquesta planta aquàtica prové d'Africa i Japó. El pintor impressionista Monet va posar de moda els nenúfars, pintant més de 200 quadres al seu jardí de Giverny. Per pintar va fer portar expressament nenúfars del Japó.

La Sagrada Familia

En soledat, una petita figura fotografia la majestat de les columnes, tenyides per una llum psicodèlica.

Antiguitats

La imatge té la il·luminació íntima i els colors foscos dels quadres antics. Els objectes són d'altres èpoques, amb altres costums. Podem contemplar, l'escultura d'una dona eixugant el seu cos. Una bola del món, per buscar un lloc llunyà o també un llebrer, el gos de l'època de la velocitat. L'antiquari, assegut, immòbil com els objectes, espera. 

Plou

Pensem que sempre farà sol. I de sobte plou.

Font

Per tota Barcelona hi ha 1645 fonts públiques de columna d'una aixeta i amb l'escut de la ciutat. Totes són iguals. Menys aquesta. El grafiter en pintar la font de verd, la converteix en única. Sí, és un acte d'incivisme. Però també de creativitat.

Kisses

L'aparador sembla dir: "No facis petons en blanc i negra, dóna'ls color amb el pintallavis Kisses de Burberry". Davant, una parella de maniquins sense cap, no es poden fer cap petó.

Balcó

El balcó, esta vell i abandonat. Els vidres sanses. No hi deu viure ningú. Qui podria viure en una casa així? Potser, Walt Whitman? La vegetació salvatge ho ocupa tot i raja en fora, buscant la llum. No se la pot culpar. És la vida que s'obra pas.

MACBA

Plou i agafo la càmera. Passo com tantes vegades pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona. L'escultura, que té al davant, és més negra per la pluja. Sempre m'ha semblat aliena. Pro l'hora bentrobada. La primera sensació, és d'una pedra, negra com el carbó, llançada a l'atzar. La segona sensació, és la d'una pedra carbonitzada, caiguda de l'espai. Un meteorit. L'escultura es de l'artista basc Jose Oteiza i té per títol La ola.

Objectiu la Lluna

En la realitat, els coets de la NASA han anat a la lluna, pro mai han sigut tan estètics com el coet dibuixat per Hergé. Un coet de formes estilitzades i elegants, de color vermell com un tomàquet. Hergé no va anar mai a la lluna, ni tampoc va sortir mai de Bèlgica. Això si, sempre comprava el National Geographic. Mes d'un, ara mateix, agafaria aquest coet i aniria a berenar a la lluna, si hi hagués un restaurant.

Biblioteca Can Fabra

Si haig d'explicar, que és una biblioteca, diria que és un lloc on hi ha piles de llibres. Sembla que l'escultor Joan Mora ha arribat a la mateixa conclusió. La seva escultura Llibres és això, una pila de llibres de marbre on les dones seuen al seu voltant, com en un foc. Còmodament assegudes, llegeixen els diaris i consulten els mòbils. Gaudeixen del silenci de la biblioteca. Aquí no entren els crits dels nens, ni els de la tele. Silenci i paraules.

Homenatge al llibre

Al passeig de gràcia podem veure aquest poema urbà. Va ser encarregat a Joan Brossa pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. El monument és un llibre saltamartí. En les seves fulles veig un pos-it que algú ha posat per recomanar un llibre. A la pel·lícula Fahrenheit 451, uns bombers cremen llibres per què, diuen, impedeixen ser feliços als ciutadans. Per si de cas, aquest llibre l'han fet d'acer inoxidable.

Aristides Maillol

Arístides Maillol, tenia facilitat per esculpir figures femenines molt sensuals i d'estil clàssic. Tors d'Estiu (1911) recorda a les antigues venus gregues. Aquí, al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'escultura atreu els despistats turistes que es fan fotos tocant els pits gastats de la venus. Hi ha qui fa cua per la performance.

Museu Frederic Marès

Frederic Marès era escultor i col·leccionista. Al seu museu t'obres gòtiques i romàniques. Destaquen, les sales dedicades a marededéus i crucifixos. Hi ha tal quantitat de crucifixions que espanta. Espero que el museu sigui per majors de 18 anys. Les marededéus són també molt nombroses, de totes, només en una, somriuen el nen i la mare. La crucifixió que veieu és una de les poques que encara transmeten una certa emoció. Fins i tot a persones no creients. Representar una crucifixió és sempre molt difícil perquè al protagonista no se l'agafa en al seu millor moment. Frederic Marès també col·leccionava ventalls, entre altres coses.

Flor de Barcelona

El terra de Barcelona està ple de flors. Flors de ciment, sorra i aigua. Sota els nostres peus a les rajoles i trobem un dibuix d'una flor amb quatre pètals. La flor de Barcelona dissenyada per l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch. F. Escofet i Cia és qui fabrica aquestes conegudes rajoles. Totes mesuren 20 x 20 cm i 4 cm de gruix. La rajola l'han convertit, fa poc, en un souvenir per turistes. Potser algú la regalarà a un amic pel seu aniversari, per demostrar-li el seu afecte i originalitat. Haig de dir que és un regal que posarà a prova la seva amistat.

The Hole

A la ciutat de tant en tant cal aixecar els ulls dels edificis per veure el cel. Avui he vist aquestes cames inflades, anunciant amb simpatia The Hole. Una obra, barreja de teatre i cabaret. La mestra de cerimònies és la famosa Terremoto de Alcorcón. Al cartell de l'obra porta un eslògan " Nunca has visto nada igual " i tenen raó.

Miraestels

Miraestels és una escultura flotant de l'artista Robert lLlimós i és un homenatge al poeta Joan Brossa. El poema Saltamartí va servir d'inspiració a l'escultor.

Saltamartí (tentetieso)

Ninot
que porta un
pes a la base i que,
desviat de la seva posició
vertical, es torna a posar
dret.

El poble.

L'escultura té 3,55m d'alçada, és de polièster i té funcions de boia. Sensors que donen informació, com per exemple la temperatura de l'aigua, velocitat del vent i si cal, envia senyals lluminosos. Una escultura de ciencia ficció.

Silenci

M'ha cridat l'atenció, aquesta noia demanant silenci. No han fet un cartell per demanar-lo. Han fet un graffiti de 2m x 2m a les portes de la sortida d'emergència de la Sala Apolo, on fan concerts constantment. El que demana no és car pro es valuós.

Cambrer

Aquest ninot d'un cambrer, fa riure. Gairebé es pot olorar la suor de tantes hores de feina.

El Born Centre Cultural

L'Ajuntament convida a tothom d'anar a El Born Centre Cultural a veure el jaciment arqueològic de la Ciutat del Born. Ruïnes, presentades espectacularment. Té mèrit. El públic mira les ruïnes amb silenci. La foto surt sosa, sense vida. El Born ara és un gran símbol dels temps roïns que volen que visquem.

Migdiada

Prop de les ruïnes d'un vaixell rovellat reciclat com escultura, una mare i el seu fill fan la migdiada. La imatge recorda vagament l'escenografia d'un naufragi.

Cobi

El Cobi mai ha agradat del tot. Potser per això, l'han hagut de restaurar unes quantes vegades. L'escultura és alegre, pro l'han pintat de gris plom, un color molt trist. De ciutat contaminada. És davant del Restaurant Amfiteatre, dins un estany amb un trencadís de rajoles multicolors. El Cobi amb una gerra d'aigua, salta per sobre d'anguiles, ostres, gambes i estrelles de mar. L'escultura- no ens enganyem- és com una gran mariscada.

Galeria

Fa calor i aquesta galeria d'art deixa la porta oberta. Espera temptar als vianants amb les seves obres d'art. Sembla que les escultures informals no desperten gaire la sensibilitat. Potser si invitessin a còctels. L'alcohol ajudaria una mica a prendre alguna decisió favorable a la compra o contemplació de les obres d'art. Observo que la catifa de l'entrada està molt gastada. És possible que sigui una galeria d'èxit?

Funky Cycle

Sempre m'ha agradat llegir entrevistes, desperten la curiositat i s'aprèn alguna cosa. Avui he vist una periodista entrevistant al conductor d'un tricicle per turistes. Te habilitat, pregunta, filma i guarda l'equilibri. Un home, al fons en veure que faig la foto gira la cara. L'entrevistat em mira de reüll i segueix parlant. Els tricicles són de l'empresa Funky Cycle. Els turistes poden veure Barcelona amb un transport molt fresc i gaudir lentament de la ciutat, una mica estressada.

¡Free!

L'art ja no es troba a les galeries d'art. Buides. Es troba al carrer, és lliure! Així deu pensar aquest grafiter que fa d'aquesta persiana la seva tela. Pintor o escriptor? ha pintat una paraula: ¡free! Explotant i de color vermell. Molts escriptors necessiten fulles i més fulles per explicar alguna cosa. Aquest grafiter en te prou amb una paraula. L'escriu amb anglès, perquè quedi clar el que vol dir.

Ciutadella

Las paredes hablan és el títol d'un llibre de graffitis. A l'estació de metro de Ciutadella aquesta frase és quasi literal. Les parets estan totes plenes de noms, paraules i desitjos. Les parets són de guix i és fàcil guixar-les amb les claus de casa. No hi havia pensat mai que també podrien servir per això, per escriure. Sembla que la gent no té prou amb Twitter per dir les seves coses, que necessita també les parets del metro. No entenc, perquè quan un és troba un conegut, no sap que dir, més enllà del "Com et trobes?"

Re-Read

Rellegir (Rosselló, 158), és una llibreria nova "low cost", de llibres vells. Pujo Aribau fins a Rosselló. Aribau és un carrer amb classe, té botigues petites i molt personalitzades. No té franquícies, ni turistes. Entro a Re-Read i saludo "Bon dia". Una noia amb un somriure, respon "Bon dia". La llibreria és tota blanca i llarga. Casolana. Trobo un llibre de Soledad Puértolas, Burdeos amb introducció de Vila Matas. Més tard veig un llibre de Josep Maria Espinàs. Total dos llibres 3€. Bon preu. Pago, la noia somriu. Vaig a menjar content.

Misteri

Passejant per la Barceloneta, em va sorprendre aquest mural, a la façana d'un edifici desconegut. El mural te al centre una barca de pescadors recollint la xarxa. Algunes gavines la segueixen. La barca té per nom Amor i Pau. El mural esta firmat pel pintor Francisco Carbonell 1990. Semblava una associació de pescadors, però les reixes tenen una ornamentació de creus, així que podria ser una església una mica atípica. Al costat de la porta només hi havia un nom, Cáritas. Vaig preguntar als veïns. Abans era la parròquia de Santa Maria de Cervelló. Fa poc es va convertir en una entitat social de atenció a la infancia, gestionada per Cáritas Diocesana de Barcelona amb el nom de Centre Obert Glamparetes. Misteri resolt!

Cinema Coliseum

Cinemes com el Coliseum, d'aquesta monumentalitat no en tornaran a fer. El Gran Teatre del Liceu, no té una façana tan espectacular. Anar a l'estrena d'una pel·lícula com Gladiator en aquest temple noucentista, tenia el seu glamur. Olor a fusta de les butaques. Pantalla gegant amb cortines de vellut vermell, amfiteatre i acomodador. Avui, les sales estan buides, han deixat de ser llocs per estar còmodament.

El Passejant

EL Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, ha obert una botiga de souvenirs culturals on abans és feien exposicions. El terra esta decorat amb una vista de Barcelona del Google Maps. El meu peu dret esta sobra el Maremagnum i  l'esquerre assenyala Colón. Aneu i fer-vos la foto sobre el carrer que vulgueu, ¡hi ha asta una vista del Camp Nou!

Bons moments

Davant l'Hotel Vela, aquest turista, busca bons moments. El cel policromat capta la seva atenció i el fotografia. No es pot dir que sigui un símbol de Barcelona. Potser, és un col·leccionista de cels, en les seves estones lliures.

Horitzó d'estiu

La foto d'estiu es senzilla, relaxant, com aquell que diu, de música chill out. Es un lloc per passar la tarda i fer la digestió. Tot està en ordre. El cel a dalt. El mar a baix i la barana, per contemplar l'horitzó. Un home vol entrar a la foto, però fa tard. Tot molt blau i net.

Cames

A la Vila Olímpica, al Parc de Carles I,  trobo aquestes cames clavades enmig del camí. L'escultor basc Eduardo Úrculo, una mica gamberro, les va titular " Monumento al culo ". Las cames mesuren 7 metres i acompanyen els xiprers, on algunes parelles s´amaguen del sol del migdia.

Ca n'Arús

Ca n'Arús es troba a la confluència entre la Rambla de la Marina i Avinguda Carrilet. Es una Casa Pairal amb jardí, construïda a mitjans del segle XIX. El jardí Romàntic o d'estil angles, vol imitar el paisatge de la natura una mica assilvestrada. Al centre del jardí hi ha una font envoltada d'alguns xiprers. Sota el arbres, unes plaques ceràmiques informen del seu origen i nom, acompanyades de unes frases seleccionades de  grans personatges. Aquesta iniciativa la van tindre Gent de Pau, un grup veïnal d'acció cívica i cultural. Per tot el jardí podem trobar unes cadires de pedra molt incomodes. Els tradicionals bancs romàntics de fusta, seria'n una bona solució. 354€ iva inclòs.

Oasis

En aquest petit oasis, la palmera, amb la seva ombra, protegeix d'un sol eixerit, aquest home que seu a l'única cadira que hi ha. Llegeix, La Vanguardia, aliè a tot. La sincronicitat ha estat de la seva part. Palmera, cadira i ombra. "Synchronicity" que cantaven The Police.

Desigual

Tenim que menjar mes fruites!. Sembla dir l'aparador de Desigual. Te raó. Les propietats de les cireres son molt aconsellables per carències de ferro i anèmies. Els plàtans son molt rics en hidrats de carboni, per això son una de les millors maneres de nodrir d'energia vegetal el nostre organisme. Aquest aparador no es  d´un sexshop i tampoc del Mercat de la Boqueria. A Desigual venen roba molt acolorida. Per qui vulgui ser divertidament sexi. Fa calor i aquest aparador refresca.

Cristóbal Colón

Avui, han actualitzat l'estàtua de Cristóbal Colón, li han posat una samarreta del Barça. Es tan gran que sembla una bata d'estar per casa. Els turistes contemplen aquest Colón, estranyats. Deu ser un nou jugador del Barça?. Jugava ha futbol Cristóbal Colón?. El seu dit senyala al Camp Nou?. A les guies posa que el Monument a Colón es va construir per iniciativa de l'empresari Antoni Fages i Ferrer, entusiasta del descobriment d'Amèrica. Aquest empresari cada 12 d'octubre, es vestia d'etiqueta per celebrar l'efemèride. L'ajuntament va ingressar 100.000 euros per deixar que la marca Nike vestís a Cristóbal Colón durant 20 dies. S'ha de promocionar l'esport.

El Gat de Botero

En uns balcons del barri del Raval es pot llegir " volem un barri digne!!". El Gat de Botero per  la seva simpatia i al seu art s'ha convertit en el símbol actual del Raval. El gat, no te cap pintada. Sembla que s'ha guanyat el respecta del veïnat. El gat de Botero, te sobrepès,  pesa 2.200 quilos i és de bronze. Un hom, amb un carro ple de ferralla se'l queda mirant. A quant deu anar el quilo de bronze?.