Antonio López

<Lo interesante, ocurre cerca de ti y solo tienes que saber mirarlo> Antonio López. Passejant per Barcelona, es pot trobar (amb una mica de sort) a Antonio López, pintant. Fa poc, ha començat el quadre de la panoràmica de Barcelona des del Museu Nacional. A la foto, un Antonio López, molt jovenet, està al costat d'un semàfor i d'una paperera amb publicitat de Marlboro. El lloc és temerari, passen cotxes per tot arreu i el soroll deu ser ensordidor. Abstret, Antonio López, pinta.

 

Escriure

 El llibre "escriure" de Marguerite Duras, està penjat a la paret com si fos un quadre. A l'estanteria, el llibre ensenya el llom. En la paret, com en un retrat, la cara. La primera vegada que Marguerite Duras va presentar un escrit a un editor, aquest li va dir "no s'entén res". Llegir a Marguerite Duras, és una experiència fosca. La seva escriptura, caòtica i confusa, maltracta al lector. Llegir-la, un sa sent perdut, atrapat, dins d'un misteri.

Pessebre

 L'Associació de Pessebristes de l'Hospitalet, té una exposició a l'ajuntament. Figures fetes de fang. Artesanalment. Miniatures plenes de detalls i pintades amb paciència. El resultat encarà no sent creient, emociona.

Fulles

 El vent mou les fulles seques. S'amunteguen, formant una dansa viva, que travessa les reixes d'un pati interior, buscant refugi. Algú, podria pensar en una instal·lació artística de contingut metafòric o anant més lluny amb una coreografia de Pina Bausch. A la llunyania, un escombriaire, espera.

La Bola

 Per entrar a La Bola, cal empenya un monopatí, convertit en original tirador. Dins, un arbre de Nadal, amb boles i nevat, decora l'entrada. El tatuador, per Nadal deu tindre preparat un complet catàleg de; pessebres, estrelles i els tres Reis. Aquí, tallen els pèls, mentre, amb unes agulles, tatuant al braç l'últim enamorament.

Finestra

 A aquesta dona li agradaria tindre un jardí, però té una finestra i sembla que en té prou. Ha encalat la façana i penjat uns testos amb moltes flors, perquè els veïns, puguin gaudir-ne.

Mandril

 El mandril és un animal en extinció. Potser per això al grafiter l'ha pintat sota unes escales, mig amagat i mirant, desafiant, al públic i als gossos que passen. Als mandrils, viuen aproximadament quaranta anys. Aquest, molt menys. Ara, al mateix lloc, hi ha un gat blanc.

Descansant

 Al metro, com en el sofà de casa seva, els fills, cansats busquen el caló i la seguretat de la mare, convertida en coixí. Fotografia, íntima i sense cap artifici.

Cafeteria canina

 En les novel·les de ciència-ficció creuen que els extraterrestres dominaran la terra. Estaven molt equivocats. Els gossos són la invasió! Aquesta cafeteria canina té menús per gossos a 6 €, poden escollir entre salmó o pollastre. Res d'ossos. De moment, demanen el menú bordant, però aviat, potser l'any que ve, diran: "Si us plau, un entrepà de calamars".

Gàbia

 Una bombeta està dins d'una gàbia. És, la llum engabiada. Potser és una metàfora visual? La gàbia o la metàfora, està en la terrassa d'un gastrobar, per il·lumina-la de nit i segurament, fer somriure algun client.

Blancaneus

 El mirall màgic va respondre a la madrastra, que Blancaneus, era la més maca. Potser per això, Blancaneus té una estàtua a la plaça Gal·la Placídia i ella no. En el Barri, ple de gent guapa, l'escultura de bronze de Josep Manuel Benedicto, és l'ideal.

El centre

 En mig del silenci de la biblioteca, les quatre butaques, com els quatre punts cardinals, inviten a seure i amb un llibre, viatjar. Cal no perdre el nord.

Xiprer

 Davant d'un gratacel d'oficines fosc, han plantat un xiprer. L'arbre, que sembla exclusiu dels cementiris. A prop, en un llarg banc de fusta, incòmode,  no hi ha ningú. És un lloc ple d'oficines. Està desert. Mort.

Llum de taula

En mig d'una selva tropical artificial, un mico, mira fixament a l'espectador amb curiositat, mentre sosté, una bombeta, que enlluerna. En la jungla, que és la ciutat, una llum com aquesta és al que es necessita.
 

Garza blanca

 A les quatre, els restaurants ja no serveixen menú. Per això aquesta taula està buida. Bé, no del tot. La garza blanca, estava immòbil, la vaig fotografiar i no es va moure. Què devia estar mirant? A les terrasses dels restaurants, sempre cau alguna cosa. Segur, que ja havia menjat.

Lorenzo Quinn

 L'escultor, Lorenzo Quinn, va demanar als veïns de Castelldefels, que li donessin les llaunes de refrescos buides. Amb tot l'alumini fos d'aquestes llaunes, faria una escultura per la població. La participació, dels veïns va ser total. Actualment, l'escultura, de títol "Dar y Tomar" llueix al passeig marítim de Castelldefels. Els veïns van donar llaunes i van rebre una espectacular escultura, on tots volen fer-se una fotografia.

El vigilant

 Amagat darrere d'una columna, d'un centre comercial, Batman vigila. La cosa deu estar molt malament, perquè contractin a un Superheroi com a vigilant. Bruce Wayne, el gran milionari, deu haver fet fallida a la borsa. Ja sé, que Batman no existeix. Però tampoc Déu i el 80 % del món creu que és viu. Encara que no diuen on. 

Playmobil

 El semàfor està verd, però el noi amb xancletes, no passa. Amb veu i assenyala el mural, per si no l'havia vist. L'artista Joseba Murazabal, ha pintat aquest mural titulat "l'Hospitalet és diversitat" Un mural alegre, on uns superherois de Playmobil fan de castellers, amb l'E.T. d'enxaneta. Representa l'esforç, de gent molt diversa, per créixer a l'Hospitalet.