Trapezista

 Són les 5 de la tarda i el sol s'acomiada amb colors ataronjats. La pèrgola, de fusta i ferro, que tantes vegades ha servit de refugi a artistes, avui acull aquesta trapezista. La llum del sol, mentrestant, il·lumina les seves lleugeres acrobàcies.

Pepita Texidor

 Al Parc de la Ciutadella, es pot veure al retrat escultòric de la pintora Pepita Texidor. Va ser la primera dona que tingué un monument a Barcelona. Pintora de gran èxit entre la burgesia. Era especialista a pintar flors amb aquarel·la. També cultivava la música i el cant. Un grup de dones a través de la revista Feminal, van anunciar una tómbola benèfica, amb 300 obres de variats artistes, per fe al monument, a la memòria de la pintora.

Good News

 Good News és un quiosc i a la vegada, cafeteria. Meitat i meitat. El disseny és estilitzat. Predomina l'ordre. Revistes i llibres, dins i els diaris, fora. Els colors són suaus. El logo, un somriure. A Barcelona, feia falta un quiosc així!

Sala Parés

 De la foscor del quiosc, i emmarcada per les revistes d'actualitat, surt aquesta noia per veure un cafè mentre llegeix al sol. És un quadre de Ramon Moscardó, que exposa a la Sala Parés. La seva pintura és vitalista. Ha viatjat per tot el món i ha pintat tot el món. Molts quadres, moltes experiències, molta vida.

Chanel

Keira Knightley, actriu i model, anuncia el perfum, Coco Mademoiselle de Chanel. L'actriu mira al seduït espectador, com dient: "T'invito a un te" Pel que sembla, els estudis de Màrqueting han arribat a la conclusió, que les persones que van amb autobús, compren perfums de Chanel.

En la foto de sota, algú, que no es posa perfum i que no va amb autobús. S'ha emprenyat!

 

Banksy

 El cartell que anuncia l'exposició de Banksy, està per tota la ciutat. Aquesta vegada, es pot estalviar, fer els graffitis, personalment. La imatge del cartell es titula Love is in the air del 2003. Ara hauria d'actualitzar-la, per què l'aire precisament allò que no té, és amor, sinó una altra cosa. Banksy amb quaranta-quatre anys, no està apuntat a l'atur. Ven els graffitis a preus que van de 10.000 dòlars a 5 milions i no es queixa. El públic, vol saber coses de l'enigmàtic Banksy. Li agrada el futbol? Comprarà loteria per Nadal? Farà un pessebre? I sobretot, té núvia?

Finestra

 En la finestra d'un magatzem abandonat, algú ha deixat dos llibres. Al de la dreta, Le circle de Bernand Minier és de misteri i suspens. L'abandonament s'ha convertit en tendència. Algú, abandona un pis, per què ja no pot pagar-lo. Algú, abandona al seu país. Algú, abandona la feina que no serveix de res. Algú, abandona les seves il·lusions. Algú, abandona una televisió d'alta, alta definició.

Diabla

 Al Real Cercle Artístic, han fet una exposició, rara, rara. La vaig veure ràpidament, al que es tarda a menjar una bossa petita de patates fregides, sabor jamón. L'escultura de la diabla surt de terra, al cap li surten unes petites banyes i les orelles són d'animal. La diabla, posa els ulls en blanc, mentre treu la llengua luxuriosament. L'escultura és inquietant, com la declaració de la renda.

Escher

 El Museu Marítim de Barcelona, va fer una exposició, del mestre de les il·lusions òptiques, Cornelis Escher. En 1922 Escher viatge a Italia i España, buscant un clima favorable per la seva debilitada salut. Quan arriba a Granada queda enlluernat per l'Alhambra i els seus motius ornamentals. També visita la Mesquita de Córdoba. Tot seguit, comença a estudiar la seva geometria. A l'entrada del museu, es pot veure l'obra Partida d'escacs Metamorfosis II de 1940. Una ciutat mediterrània té un pont per anar a la torre o far que està en un mar quadriculat. Unes fitxes d'escacs esperen a ser mogudes. La jugada està al límit de l'escac mat. Darrere, un precipici. La Segona Guerra Mundial no acabarà fins a 1945.

Obert

 Veure, en un aparador, una televisió portàtil gran com un microones, fa riure. És tan inútil, que la fan servir com a cartell anunciador, donant-li una segona oportunitat. L'abducció, que provoca en el públic la televisió, farà que vegin l'horari d'aquesta botiga, que ven samarretes, amb divertits dibuixos serigrafiats.

Hi Cream

 Hi Cream, es un gelat artesanal italià, que per promocionar-lo han convertit un cotxe blanc de la marca italiana Fiat, en una gelateria. Al que semblava un caprici, té sentit. Dos agents de la Guàrdia Civil s'apropen. Per comprar un gelat de xocolata o per multar al Fiat mal aparcat?

Fruites ecològiques

En aquesta botiga de fruites, sembla que venen fruites de llocs ignots i salvatges, on viuen goril·les com al que adorna l'entrada. Algunes clientes ja s'han acostumat a veure'l i el saluden "Hola gordi"

 

Fletxes

 Si algú necessita urgentment reciclatge, pot seguir aquestes fletxes i segur que ho aconseguirà. Per començar, un massatge Thai, posarà el cos a to. Després cal escollir un tatuatge que expressi la vostra singularitat. Entrar, segurament per primera vegada, a una Galeria d'Art, per passar un moment de pau, en mig d'obres d'art. I per acabar, visitar la botiga d'Àfrica Negra i comprar algun objecte exòtic. S'estarà al principi del reciclatge i si no, heu passat el dia!

Garrido Design

 Les coses estan, per sortir volant a un lloc millor. Amb futur. Potser per això, el grafiter Garrido ha fet unes ales cal·ligràfiques en aquesta paret. Ens convida a fer-nos una selfi entre les dues ales i somiar volar. Gràcies!

Arbre Blanc

Al barri del Born, hi ha uns carrers molt estrets, plens d'artesans. Són carrers sense arbres. Per això, algú amb molta imaginació, ha fet un arbre amb quatre fustes i pintat de blanc. Qui ha sigut? Perquè de blanc?... Misteri.

Lleó reciclat

 Sobre un terra de pedretes blanques, està exposat aquest lleó. Planxes de ferro, barrils de fusta, el seient d'una bicicleta i cadenes li donen una forma ferotge. Dues noies, una, amb una bossa de Stella McCartney, l'observen darrera d'un vidre. Per si de cas.

Maternitat clàssica

 A l'interior de la Fira Barcelona Gran Via, en un racó, es troba aquesta escultura neoclàssica. Una dona jove, semi vestida, passeja al seu fill. Algú, li ha cobert els pits amb una manta. L'escultura està tan ben feta, que fins i tot la manta li queda bé.

 

Mans

 A un pianista sempre li fotografien les mans, però a un escriptor, poques vegades, encara que alguns escriptors també teclegen, mentre que altres, amb silenci, sembren les fulles d'una enigmàtica cal·ligrafia. Les mans del centre, són de Garcia Márquez.

iPhone 6

 Una gran lona publicitaria, cobreix la façana de tot un edifici. Ensenya les excel·lències de fer fotos amb el mòbil i posa un exemple. La fotografia d'una noia enmig d'un bosc immens. La imatge sorprèn en ple centre de la ciutat. Un arbre real al davant de la fotografia li dona un efecte 3D.

Terrassa amb grafits

 En la paret d'una finca enderrocada, han pintat la cara d'un nen. El pintor ha destacat els ulls, que miren als viatges que arriben a l'estació de Badalona. Davant, a la terrassa d'un bar, els clients parlen de les seves coses o de les d'altres. Mentrestant, passa l'estiu.

Teatro Zorrilla

 Les màscares de la comèdia de l'art, miran al venedor de cupons de l'ONCE. El venedor, mira a terra. Està absent, espera. Avui, no té sort.

Bandera vermella

 La torre del vigilant de la platja té la bandera vermella. Fa mal temps i no es pot entrar a l'aigua. El vigilant no té res a vigilar. El mar no se l'emportarà ningú i el sol menys, però la sorra, els turistes la roben com a souvenir. És de franc. El vigilant de la platja ha lligat bé la seva cadira i ha decidit fer companyia a l'horitzó.

Addicció lectora

Aquest lector fa servir els llibres de totes les maneres possibles, fins i tot com a seient. Està tan concentrat que puc fer-li les fotos tranquil·lament. El felicito per haver-me donat una imatge tan divertida.

 

Gorres

 En aquesta tenda de gorres, saben com tractar a la daurada calavera. Li han regalat una gorra per estar elegant i tenir-la contenta. Al final la trobaran igual, amb gorra o sense. Estarà esperant, per posar The End.

Art Contemporani

 Assegut, contemplava aquest quadre. Espurnes de colors de paper sobre un fons neutre. Pintura de gran format, penjat en alguna galeria d'art propera de Km.0. De sobte llegeixo, Estació d'Universitat i arriba el metro.

Giorgio Armani

 Georgio Armani, sembla, que va vindre d'incògnit al Born, a passar uns dies i va estar en aquesta pensió. La seva tovallola penjada del balcó, després d'una dutxa, ho confirma.

Ull fotocopiat

 L'ull fotocopiat al mur mira a tot el que passa. No s'avorreix. L'original grafiti de paper, està fet amb fulles Din A-4 i amb molta habilitat. Recorda la novel·la 1984 de George Orwell o la més optimista pel·lícula "Caras y Lugares" d'Agnes Varda.

Piera, panell d'anuncis

 

Mentre els clients compren material d'art. En un racó, un panell d'anuncis busca desesperadament la seva atenció. La competència dels cartells és gran, és quasi olímpica. Quin arribarà primer?

Pirulí

Davant del camp del Barça hi ha aquest pirulí publicitari. Darrera d'un cartell algú crida violentament. Tots vivim, fa temps, en un bufet lliure de ximpleries i desgracies. Hi ha qui està fart i crida. Cal obrir molt la boca, posar mala cara i fer un crit de heavy metal. Però cridar que? Gooool!, ¡Bingo!, o ¡Esto es un atraco! Tot, menys el silenci.

 

Casa dels Infants Orfes

La Casa de la Misericòrdia va ser fundada el 1583 per cuidar i educar els orfes. Qui volia deixar anònimament un nadó obria la finestra rodona, el col·locava en un torn i feia girar-la roda. La monja que estava de guàrdia el recollia, netejava i posava una polsera amb la data d'entrada. Escrivia al nom que corresponia al sant del dia i al cognom, que era sempre Expòsit. En cinquanta anys van deixar més de 30.000 nadons.

Tecla Sala

A la biblioteca ja ha arribat l'estiu. L'escenografia d'una illa ho diu. Recomanen llibres i regalen un vano de cartó. A la biblioteca estic fresquet. Avui per trobar lloc a la platja cal fer una o dues hores de cua. Per això és una bona idea portar un llibre, encara que es mulli.

 

Giger

Aquest estiu arriben turistes de tot arreu, fins i tot de molt lluny. Aquí en poden veure un. És negra com si hagués anat a la platja de la Barceloneta. L'exposició de Giger és molt petita, però és igual. L'escultura del Alien fa una gran impressió. A prop, a les Rambles té competència. Una estàtua humana d'Alien saluda als turistes amigablement. Als turistes es fan una foto abraçat amb ell. Record de Barcelona.