Tòtem

El pont de la Riera Blanca era fosc i brut. Les columnes de ciment compleixen la seva funció però són molt tristes. El col·lectiu d'artistes La Tonal'h van pensar a fer alguna cosa i aquest és el resultat. Els tòtems fan d'alçada uns tres metres. Els materials són reciclats. Crec reconèixer unes cares: africana, índia i romana. La gent, a vegades pregunta per què serveix l'art? Això és una mostra.

Hotel Neri

La fotografia, no s'entén, això sí, és molt artística. Li posaria cinc estrelles Michelin. La plaça de Sant Felip Neri té l'Hotel Neri i el restaurant és al que es veu. Un lloc íntim i sofisticat per estar fora de perill. Un bon refugi.

El carrer dels Petons

El carrer dels petons està una mica amagat i és molt estret. La paret té restes de la silicona que alguns artistes del barri fan servir per aguantar als objectes que fan. La cara feta amb peces reciclades és una mostra.

Peix enamorat

La paret, com unes ulleres de sol, amaga al que hi ha darrere. Aquesta imatge poètica la fa diferent. El cor embolicat amb triangles de colors ensenya al seu interior d'aigua. El peix busca l'aigua d'aquest cor per nadar dins d'ell.

Sónar Festival

Tres figures, totes blanques com escultures gregues. Darrere, una cortina negra de teatre. L'home del cubell d'escombraries, és al centre. A la dreta, l'home de la piràmide i a l'esquerra, l'home xurro de nata. Són las imatges d'un geni, un còmic, un marcià?

El Perich

D'entrada l'Exposició de El Perich és de franc. Sorpresa! El dibuix d'un gat fuma'n i porta'n un gran llapis a l'espatlla, amb dona la benvinguda. El Perich va arribar a tenir tres gats amb els noms, Mao, Dixi i Fritz. L'exposició té diferents apartats: Per temes, diaris on col·laborava, dibuixos originals i algun vídeo de televisió. Vaig trobar quatre o cinc visita'ns els mateixos que havien contractat per l'exposició, incloent el guàrdia de seguretat. Al final, en una petita escenografia es podia seure i fullejar una selecció de llibres de l'autor. El Perich, fumava, bevia whisky i portava barba.

Rajoles hidràuliques

Quan passejo, miro a terra, per si de cas i a dalt per veure al blau del cel. A peu de carrer, en un edifici enderrocat he trobat aquest terra de paviment hidràulic. Estic trepitjant unes rajoles de l'època modernista, uns anys de pobresa i un gran creixement artístic a tots nivells també a la decoració de rajoles. La rajola Hidràulica de ciment va ser presentada a l'Exposició Universal de Paris de 1867, substituïen a les d'argila que tenien que coures. Vaig mira la bellesa dels dibuixos i vaig continuar.

Finestra

La finestra, envoltada de milers de fulles crea una imatge de novel·la romàntica. L'heura és una planta possessiva que abraça tot al que troba al seu pas fen que s'integri a la natura. Les fulles absorbeixen la humitat de les parets i a l'estiu protegeixen la casa de la calor intensa. També es fa servir com a planta medicinal. Ho té tot.

Bustia diabòlica

En una fàbrica vaig trobar, aquesta bustia diabòlica de l'edat del ferro. Està feta a consciència per espantar al carter, que porta cartes no pas del tarot. La bustia diabòlica, sembla treure foc pels ullals rovellats. Sobre els ulls hipnòtics el número vint-i-dos fa de cornamenta. La bustia, és d'una colla de diables que fan correfocs en, les festes populars? No posaria la mà al foc.

Bicicletes

Les dues baranes d'aquest banc té tres bicicletes aparcades. Hi ha tantes bicicletes que no saben on deixar-les. Al litoral, quan és festa i fa sol l'herba és molt temptadora. Mengen, parlen. Perdre el temps és el millor esport. Molta gent s'atura, mira el mar, pensa amb les seves coses o millor, no pensa.

Papagai

El carrer del call fa pujada, és un carrer petit de l'antic barri jueu. Amagat. Al costat d'un hostal han pintat un gran papagai. El papagai és un ocell tropical i molt sociable. Si se l'ensinistra, pot arribar a parlar. Els papagais, com a signe d'amistat, es rasquen amb el bec mútuament la nuca. Viuen aproximadament deu anys encara que aquest papagai crec que viurà molt menys.

Dona

Reconec que aquesta escultura deu quedar molt bé al menjador d'un xalet davant del mar. Un xalet tot emblanquinat amb mobles blancs envoltats de claror. L'escultura és futurista a prop d'un terminator. El resultat és elegant i la tècnica original. Segur que deu tindre un bon preu. Algú, serà seduït per l'escultura.

Pull & Bear

Molt malament ha d'estar aparcar, quan han de posar una furgoneta Volkswagen T1 al primer pis d'un edifici cèntric. La marca Pull & Bear té roba d'inspiració californiana i la furgoneta s'ha convertit en el seu símbol. Surf, platja, estiu. Una vida completament a la carretera. Diversos artistes van pintar, algunes furgonetes, amb temes refresca'ns que exposen als locals. La Volkswagen també decora algunes samarretes de la firma.

El Born CCM

El dia està ennuvolat, fa fred. Al voltant del Born es pot veure algú corrent alegrement amb un xandall de colors. Grups de turistes entren al Born per veure les ruïnes de la ciutat, ordenades i netes, com un pis de propietat. Fa temps que veure pintors als carrers de Barcelona és molt difícil i menys una pintora. Quasi diria que està mal vist. La pintora, ben abrigada, continua pintant.

Radiografies

En una exposició de medicina hi havia una sala fosca plena de radiografies. Vaig pensar en el Dr. Frankenstein i que seria una bona portada per al llibre de Mary Shelley. Els raigs x fan el cos humà transparent com l'home invisible de H.G. Wells.

Paraigües de Colors

En aquest Centre Comercial no plou, però han decorat els sostres amb paraigües de colors. Segurament volen que mentre comprem cantem sota els paraigües. L'afecta, és alegra. Els colors porten, una primavera imaginaria.

Els Encants

Els encants distreuen molt, hi ha de tot per tot arreu. Es poden trobar piles de llibres vells per terra. Potser, és una metàfora d'on es troba actualment la cultura. Tan segur està el paradista, que no prendran res, que es permet fer una migdiada.

Grafitada

L'escultura d'Oteiza s'ha convertit en una pissarra i els grafiters han escrit els seus tags. L'escultura ara té lletres, podrà dir-se que parla, encara que no s'entengui el que diu. El camió s'emporta l'escultura a Mataró per netejar-la. Els skaters la trobaran a faltar, moltes vegades deixaven la roba sobra la pedra i d'altres la cervesa que estaven bevent.

Ravalejant

La inseguretat és una característica del barri del Raval, per això van crear la paraula ravalejant, per donar-li un contingut lúdic a passejar pel barri. La paret de ciment té unes fotografies de veïns del barri. És una iniciativa per donar-se a conèixer d'una manera artística. En un racó del mur hi ha un carro de supermercat, unes maletes i un matalàs d'un sensesostre absent. Davant, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona llueix tota la seva blancor.

Art urbà

Vaja!, un altre fotògraf. En aquest barri i davant d'una caseta de l'Onze, cada mes fan un grafiti nou. Dotze a l'any. Són l'alegria del barri. Els grafitis que fan cada vegada són més artístics i menys grafitis. Per dir-lo clarament, no embruten les parets.

Porta giratòria

Un hotel de la Vila Olímpica té aquesta porta giratòria. Les portes giratòries, de tantes voltes, són avorrides. Segurament és per això que han ficat la torre feta de cadires de fusta, que tant recorden als castellers. Els turistes, després d'un viatge en avió estaran sorpresos per la creativitat de l'hotel.

Flors

L'edifici és del 1889 segons posa a dalt de la porta. Fa pensar en un lloc on viuen persones grans, que porten una vida tranquil·la. Les flors són una explosió de colors que algun jove grafiter, generosament a pintat. Una cosa i un altre no tenen res a veure, però són una petita mostra de la diversitat de Barcelona.

Cocktail Bar

De nit, obert de dia, tancat. Cocktail Bar llueix a la façana, una copa gegant de Martini que serveix de reclam. A dalt un balcó amb unes jardineres buides. Més amunt altre balcó, segurament amb turistes, que prenen el sol de Barcelona en l'hamaca vermella.

6 Columnes

El Mercat de la Boqueria es poden veure aquestes 6 clàssiques columnes. Quina idea més divertida projectar els balcons fins a les columnes per fer una terrassa per pendre la fresca, posar plantes i olorar el mercat.

Glups!

Aquesta onomatopeia dóna nom al bar. Està a prop, de Norma Comics. La persiana està il·lustrada per dos populars personatges de còmic. El mariner Corto Maltes i d'esquena Tintín, amb Milú. Segur que a la terrassa del bar es troben molts comiqueros, per xerrar dels últims comics que han comprat.

Bossa

Barcelona està plena d'estàtues i a l'aparador de Desigual fan el mateix per presentar una bossa. Una escultura femenina en la penombra fa una contorsió gimnàstica i emmarca amb el seu cos una bossa de mà de molts colors. La figura es maca, la bossa també.

Estiu

La biblioteca no és el millor lloc per prendre el sol, ni per navegar. He estat a punt de portar una tovallola i un bronzejador. Exposen llibres per anar a la platja. Llibres que desprenen frescor. Són llibres de paper. Potser és el moment d'editar llibres amb fulles de plàstic. Per si de cas.

Solar en venda

El mur, molt deteriorat per al temps, té pintat un cartell, que diu "solar en venda" Les plantes que neixen amb dificultat al mur, s'afanya'n a amagar el cartell. Algú diria que no volen deixar el lloc on es troben. Fa sol i no hi ha edificis alts. Deuen estar molt bé.