Dels vitralls surt una llum calidoscòpica, irreal, que il·lumina la nau central, plena de columnes arborescents. Aquest bosc, envolta l'altar construït per un bloc de pòrfir iranià de 3 metres de longitud i 7500 quilos de pes. Sobra ell, un crist crucificat sembla caure del cel amb paracaigudes. Aquest crist que mira al cel, és de terracota sense pintar i obra de l'escultor Francesc Fajula.
lunes, 28 de abril de 2014
El Crist de la Sagrada Familia
Dels vitralls surt una llum calidoscòpica, irreal, que il·lumina la nau central, plena de columnes arborescents. Aquest bosc, envolta l'altar construït per un bloc de pòrfir iranià de 3 metres de longitud i 7500 quilos de pes. Sobra ell, un crist crucificat sembla caure del cel amb paracaigudes. Aquest crist que mira al cel, és de terracota sense pintar i obra de l'escultor Francesc Fajula.
viernes, 11 de abril de 2014
Josep Maria Subirachs
Gaudí va deixar escrit, que la façana de la Passió de la Sagrada Família, havia de fer por. Per això les columnes tenen forma d'ossos i el crist crucificat es troba en la penombra. La creu, feta amb dues bigues de ferro i col·locada horitzontalment permet veure el perfil de la biga amb forma de I d'INRI (Jesús de Natzaret, rei dels jueus). Josep Maria Subirachs i el seu ajudant Ramon Millet, van treballar 20 anys en la Sagrada Família, fen més de 100 figures de pedra. Un dia vaig veure com col·locaven una figura a la façana de la Passió. L'operari obeïa les instruccions que li donava un senyor petit i de cabells blancs, era Josep Maria Subirachs.
El Palau de Lloctinent es comunica amb El Saló del Tinell a través d'aquesta porta de bronze feta per Josep Maria Subirachs. Un drac vençut i enroscat com un alien es troba als peus de Sant Jordi, que fa guàrdia.
Fragment del fris Barcelona (1969) que recull en 46 metres la història de la ciutat (Mirador de Maria Aurèlia Capmany).
martes, 1 de abril de 2014
Food Market Café
A Food Market Café es poden menjar moltes coses però el primer que vaig veure va ser l'avió sobrevolant el restaurant. Era diumenge i vaig aprofitar per esmorzar i fer la foto. El local sembla una nau industrial i té diferents ambients: gelateria, menjar ràpid i pizzeria. L'avió és una reproducció del Spitfire Supermarine, un avió de caça que la R.A.F. va utilitzar a la segona guerra mundial per la seva velocitat i amb motor Rolls Royce. Tota una garantia.
Club de Boxa
Uns guants tous i el sac dur, u expliquen tot. És l'aparador del Club de Boxa Gallego Prada. Els germans Gallego Prada van obrir a L'Hospitalet aquesta fàbrica de boxejadors el 1978. Jorge "el salvage", Jaume Pons i Paco Morales són alguns boxejadors d'aquest club. Per les pàgines esportives dels diaris, la boxa és invisible, això si, van plens de seca violència. Ara son temps de lluita, no sé si de guants de pell i sac, però de lluita.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)