Nadal "Low Cost"

L'arbre, fet amb fustes d'una caixa de fruites, recorda les espines del peix. El vaig veure a l'entrada d'un supermercat ecològic i aquí el teniu. Bon Nadal!

Street Art

Aquesta capsa amb 126 finestres, guarda las vides d'una comunitat de veïns. La llum, entra cada dia a les seves vides per aquestes finestres. Algú, a pintat una columna a un costat de la capsa. La columna és un element arquitectònic de suport. Les parts que la componen, base, fust i capitell, són la traducció en pedra de l'estructura de l'arbre. La columna, com un far, es pot veure de molt lluny.

¡Hola!

La gent, de vegades, no saluda, però aquesta revista sempre ho fa. ¡Hola!, té 70 anys. Al Moll de la Fusta, es pot passejar entre famosos i celebrities gràcies a les portades de ¡Hola!. Un saxofonista urbà posa fi a l'exposició amb una melancòlica melodia.

La Barceloneta

A la Platja del Somorrostro, els banyistes perden coses: Sandàlies, rellotges, ulleres,i mòbils. De tot. Sembla que aquestes coses han inspirat el mural d'aquest edifici de la Barceloneta. La xemeneia del restaurant Litoral trepa per la paret del mural fins al terrat i deixa anar els fums de la cuina. Els comensals, mentre mengen, poden mirar el mural en 3D i recordar si s'han deixat, alguna cosa a la platja.

Ale-hop

El Palau de la Música, és espectacular per això aquesta dona el fotografia sense veure la simpàtica vaca que té al seu costat. La vaca, de la botiga Ale-hop, és una vaca amb rodes i publicitat. Les dependentes de tant en tant, per passar-so bé, la treuen a passejar. La botiga, té un lema: Regalos muuuuuuuuy divertidos. Com aquesta fotografia.

Tebeos

A l'entrada de l'exposició Tebeos de Postguerra trobo aquest nen, mirant a un altre nen amb pantalons curts com ell. El nen dibuixat, vol canviar, el seu tira-xines, per un tebeo. Eren temps, més difícils que les matemàtiques, que deu estudiar el nen amb xancles.

Spiderman

El Circ Alegria, portarà a la ciutat de Mataró, el superheroi Spiderman. Apofitem-lo!, portem-lo a un bon hotel. Invitem-lo a paella i un bon vi. Ell sap com vèncer els grans problemes. Donem-li una oportunitat per resoldre els nostres. Fins i tot els d'aquest home, que seu preocupat, a la terrassa d'un bar, un diumenge a la tarda.

Paret

El temps, no ha pogut esborrar, algunes de les lletres del famós avís: Prohibido fijar carteles. Si algú, té ara algun cartell per penjar, segur que no ho farà en aquesta ruïnosa paret. El temps, sense voler, ha convertit aquesta paret, en un quadre de Tàpies. Ben emmarcat, pot quedar molt bé, en un despatx d'advocats.

Colom

El diumenge està ennuvolat. El parc es troba ple d'avis i coloms. Aquest colom, té nom, Sòcrates. Fa estona que no es mou, només contempla el que passa. Diria que pensa. Em mira a mi, després, a un banc atapeït d'avis. El colom, prop de l'aigua, està bé. Passa el temps. Una curiositat. Els coloms tenen tan bona vista, que els utilitzen per rescatar nàufrags en alta mar.

Hermes a la plaça de Catalunya

A la plaça de Catalunya, es pot veure, el deu olímpic Hermes, missatger dels deus i patró dels viatgers. Du a la mà, una roda, per simbolitzar l'industria i també un casc amb dues ales, per representar la comunicació. La figura del deu, sembla sortida d'un gimnàs Dir. Unes excitades turistes, es fan fotos, davant el musculós Hermes.

Projecte "Big Walls"

Per la finestra del Trambaix, vaig veure a la llunyania, uns grafits. Vaig baixar a la pròxima estació. En mig de nous edificis, unes ruïnes estaven plenes de monumentals grafits. Voltant escombraries i mala herba. Un pare amb els seus fills feia fotografies. Els fills estaven aturats davant els llebrers que competien violentament per arribar. On? Un veí, passejava el gos pel descampat i mirava com fèiem fotografies, mentre el gos ens vigilava. Una paret amb dues finestres servia per pintar una cara somrient. La cara de la pobresa. No li falta de res, fins i tot té una orella. Darrere, una pintura "El minotauro y Teseo" sembla treta d'un museu. Tot això u podeu veure si aneu al carrer Provençal, 67, del barri de Sant Martí.

Norma Comics

El magatzem que l'editorial Norma Comics té al carrer Fluvià, 89 sembla la fulla d'un comic. La façana, és un divertit mural pintat el 1999 per el dibuixant valencià, Daniel Torres. L'arquitectura, de vegades, necessita coses com aquesta per ser més atractiva i refrescant.

Hakuna Matata

Algú, s'ha entretingut a pintar dotze llaunes buides i escriure Hakuna Matata. Les llaunes anuncien algun bar proper? Al passatge d'Elisabets no en veig cap. Potser és un consell "Beu i sigues feliç". Hakuna Matata és una expressió de l'idioma swahili parlat a Africa que vol dir "viu i sigues feliç". L'expressó va ser popularitzada per la pel·lícula El Rey León. Molt abans el grup africà Them Mushrooms ja tenien una cançó en swahili "Jambo Bwana" (Hola, señor) que la seva estrofa era Hakuna Matata.

Keith Haring

El MACBA està envoltat de vida: terrasses on la gent conversa, skaters fen acrobàcies sense fi, gent i més gent. En una paret de formigó- fora del museu- hi ha un mural de Keith Haring. Es pot veure i també si es vol, tocar, com fan aquest grup de joves, en una visita guiada. Una parella, acaba de fer-se una foto davant el mural i miren com ha sortit. És una reproducció del mural que va pintar en 1989 i que va ser enderrocat. Keith Haring, tenia, quan el va fer, 30 anys i la sida, per això, el mural de 34 metres està dedicat als perills de la sida. Se sap, que va arribar amb un radiocasset i va posar acid house, mentre pintava el mural d'un sol color: el vermell, el color de la sang. El mural va ser pintat en cinc hores i sense fer cap esbós previ. No va cobrar res, per fer-lo.

Hermes

El passeig marítim de Mataró, davant de l'estació de Renfe, es pot veure aquesta escultura d'Hermes. En la mitologia grega era fill de Zeus i Maia i missatger dels déus, protector de viatgers, comerciants, de les arts i les ciències. Déu n'hi do! La figura, en ple vol, descansa sobre una roda de tren i un tros de via. Als peus, porta unes sandàlies alades, per simbolitzar la velocitat i la lleugeresa. Tot un repte per Renfe.

Llibres

Encara que hi ha, la Filmoteca, la plaça de Salvador Seguí, no és un lloc d'ambient cultural. Més aviat, té un caràcter nihilista. Per això, sorprèn aquesta instal·lació de l'arquitecta índia Anupama Kundoo. Uns, simbòlics arbres, fets amb tubs i fulles de llibres. Assegut, a l'ombra d'un d'aquest arbre, un borratxo amb pregunta: "¿Y esto cuanto habrá costado?". La instal·lació té per títol: <La lectura ens farà lliures>. Anupama Kundoo, és una optimista.

Hotel Vela

A la Plaça de la Rosa dels Vents,1 es pot veure l'Hotel Vela. Una gran corba i una recta coronades per una gegant, ve doble, blanca. L'hotel fa 90m. d'alçada i sembla una nau aeroespacial. La pell exterior del gratacel és vidre platejat on és reflexa, el sol, el cel i també alguns turistes. El Passeig Marítim de la Barceloneta està ple de gent que va en peregrinació a l'Hotel Vela. Van amb bicicleta, corrent o menjant un gelat.

Al·legoria de Barcelona

La Plaça de Catalunya, està plena d'escultures neoclàssiques, que poca gent mira, perquè són antigues o estan molt amagades. L'escultor Frederic Marès, va fer per l'Exposició Universal de 1927, aquest conjunt escultòric, titulat: Al·legoria de Barcelona. En la fotografia, el sol, ajuda ha veure els volums de les figures, la força del cavall i la sensualitat de la dona nua. La Barcelona Mediterrània està representada simbòlicament per la dona, que és una al·legoria de la navegació. L'escultura és d'una gran bellesa.

Can Vies

Vaig acabar de menjar a El Pollo Campero i en sortir a passejar per la Plaça de Sants, vaig veure aquest mural espectacular, titulat: Can Vies. Qui l'havia pintat?, i quan? Al blog Dissenys Manolín, expliquen, que el mural va ser pintat el 24 de novembre de 2007 per: La Pili, el Pau, la Lian, el Joan, el Roc i el Repo. Sis grafiters. Mentre el pintaven van arribar els Mossos d'Esquadra i els van posar una multa de 1175 euros a cada artista. La notícia, va sortir al diari El Punt i va haver-hi tant d'enrenou, que les multes van ser oblidades.

Mou-te

Vaig ensopegar amb aquesta sabatilla esportiva, a la Plaça Universitat. Il·lustrava el lema: mou-te. El consell, està ben trobat, perquè serveix per quasi tot. Una solució miraculosa.

Cor

Davant de la Plaça de la Rosa dels Vents, en la paret interior d'una escullera, es pot veure un cor gegant, que sembla inacabat. El cor, deu fer 16 metres aproximadament. Quin sentiment porta de fer un cor tan gran? Imagino l'enamorat carregant pots de pintura de 10 K. i al vespre pintant el cor amb un rodet, per anar més de pressa. Tot, perquè el món sàpiga dels seus sentiments.

Enamorats

A la Vila Olímpica hi ha aquest pont ple de cadenats. La sorra, el mar i les palmeres sembla que afavoreixen l'enamorament. Les ferreteries estan plenes d'enamorats que fan cua per comprar un cadenat per segellar el seu amor. Dubten si de clau o amb combinació de caixa forta. Des que l'escriptor italià Federico Moccia imaginés a la seva novel·la Tinc ganes de tu el ritu del cadenat, els ponts de mig món estat assaltats en massa pels enamorats.

Joan Miró

Aquesta reproducció d'una pintura de Joan Miró, feta sobre una paret de formigó de l'avinguda de la Vall d'Hebron, vol embellir un lloc poc transitat per persones i molt per gossos.

L'Aranya

L'escultora Luis Burgeois va tindre una infància difícil. Sembla ser que pel caràcter dominant de la seva mare. Aquesta aranya titulada Mare, és un homenatge a ella. L'aranya fa 9 metres d'alçada i és una barreja de bronze, marbre i acer inoxidable. L'escultura es troba instal·lada permanentment davant del Museu Guggenheim de Bilbao. Uns nuvis, aprofiten per fer-se fotos davant de l'espectacular aranya.

Vaca

Passejant per Barcelona és difícil trobar escultures que tinguin una intenció còmica. Per això aquest Colon travestit en vaca va triomfar al concurs Pinta la vaca!, que va posar en marxa Llet Nostra. La llet de cooperatives catalanes.

Maqueta de la Sagrada Familia

Una cinta vermella separa la maqueta de la Sagrada Família del públic que vulgui tocar-la per si dóna sort. La maqueta es pot visitar al Museu d'Historia de Catalunya.

El Crist de la Sagrada Familia

Dels vitralls surt una llum calidoscòpica, irreal, que il·lumina la nau central, plena de columnes arborescents. Aquest bosc, envolta l'altar construït per un bloc de pòrfir iranià de 3 metres de longitud i 7500 quilos de pes. Sobra ell, un crist crucificat sembla caure del cel amb paracaigudes. Aquest crist que mira al cel, és de terracota sense pintar i obra de l'escultor Francesc Fajula.

Josep Maria Subirachs

Gaudí va deixar escrit, que la façana de la Passió de la Sagrada Família, havia de fer por. Per això les columnes tenen forma d'ossos i el crist crucificat es troba en la penombra. La creu, feta amb dues bigues de ferro i col·locada horitzontalment permet veure el perfil de la biga amb forma de I d'INRI (Jesús de Natzaret, rei dels jueus). Josep Maria Subirachs i el seu ajudant Ramon Millet, van treballar 20 anys en la Sagrada Família, fen més de 100 figures de pedra. Un dia vaig veure com col·locaven una figura a la façana de la Passió. L'operari obeïa les instruccions que li donava un senyor petit i de cabells blancs, era Josep Maria Subirachs.

El Palau de Lloctinent es comunica amb El Saló del Tinell a través d'aquesta porta de bronze feta per Josep Maria Subirachs. Un drac vençut i enroscat com un alien es troba als peus de Sant Jordi, que fa guàrdia.

Fragment del fris Barcelona (1969) que recull en 46 metres la història de la ciutat (Mirador de Maria Aurèlia Capmany).

Food Market Café

A Food Market Café es poden menjar moltes coses però el primer que vaig veure va ser l'avió sobrevolant el restaurant. Era diumenge i vaig aprofitar per esmorzar i fer la foto. El local sembla una nau industrial i té diferents ambients: gelateria, menjar ràpid i pizzeria. L'avió és una reproducció del Spitfire Supermarine, un avió de caça que la R.A.F. va utilitzar a la segona guerra mundial per la seva velocitat i amb motor Rolls Royce. Tota una garantia.

El Clot

L'estació de tren de El Clot Aragó és un forat sota terra envoltada per tot arreu de ciment a mes a més mal il·luminada. Tot plegat té un ambient postapocalíptic, ideal per rodar una pel·lícula futurista. El cartell diu: "Si te ven, estas vendido"... publicitat per vendre publicitat... inquietant.

Club de Boxa

Uns guants tous i el sac dur, u expliquen tot. És l'aparador del Club de Boxa Gallego Prada. Els germans Gallego Prada van obrir a L'Hospitalet aquesta fàbrica de boxejadors el 1978. Jorge "el salvage", Jaume Pons i Paco Morales són alguns boxejadors d'aquest club. Per les pàgines esportives dels diaris, la boxa és invisible, això si, van plens de seca violència. Ara son temps de lluita, no sé si de guants de pell i sac, però de lluita.

Pont del Petroli

El Pont del Petroli, està ple de cadenats d'enamorats que llencen la clau al mar. És un símbol d'unió, com és el pont. Tots tenen els seus noms escrits amb retolador permanent. Però això farà que el temps esborri els noms. Només quedaran uns cadenats anònims. Que ja no recordaran res. Uns enamorats, han fet gravar en el cadenat els seus noms. Aquest, si serà per sempre.

Google maps

El cotxe de Google, es va aturar en un semàfor. Clic! Ara ja sé com són els cotxes que van per tot arreu fotocopiant el món. Duplicant-lo.

Bar Burguer Serra

Els clients del Bar Burguer Serra de L'Hospitalet mentre mengen poden gaudir d'una exposició de caricatures molt original. Són clients i amics caricaturitzats per Jordi Macabich nascut a L'Hospitalet i fundador de l'agència d'Il·lustradors Bardon Art. El Bar Serra fa bones hamburgueses en un ambient d'allò més simpàtic. Les lletres grogues del Bar Serra ballen divertides com si fos festa. Bon profit.

festival Ús Barcelona

Els vells Encants de Glòries, ara són un desert, on se celebra el festival d'art urbà Ús Barcelona. Un desert ple de grafits. Avui diumenge, és l'últim dia. Alguns artistes acaben les seves obres, aquesta vegada amb tranquil·litat, no han de córrer i tampoc seran mulats per l'ajuntament. Els grafits no sempre estan fets amb esprais, també hi ha qui utilitza el rodet per pintar paraules gegants que criden o pinzells i brotxa com en un quadre d'estudi. He fotografiat els grafits menys convencionals, els que no semblen grafits: Com treta d'un còmic, és la nena que olora una flor. La medusa, recorda la il·lustració d'un llibre de ciències naturals. La cara de help me és com una pintura penjada en una galeria d'art. Aquestes velles parets abans, no les mirava ningú i ara tenen un munt d'art a sobre.