Antiguitats

La imatge té la il·luminació íntima i els colors foscos dels quadres antics. Els objectes són d'altres èpoques, amb altres costums. Podem contemplar, l'escultura d'una dona eixugant el seu cos. Una bola del món, per buscar un lloc llunyà o també un llebrer, el gos de l'època de la velocitat. L'antiquari, assegut, immòbil com els objectes, espera. 

Plou

Pensem que sempre farà sol. I de sobte plou.

Font

Per tota Barcelona hi ha 1645 fonts públiques de columna d'una aixeta i amb l'escut de la ciutat. Totes són iguals. Menys aquesta. El grafiter en pintar la font de verd, la converteix en única. Sí, és un acte d'incivisme. Però també de creativitat.

Kisses

L'aparador sembla dir: "No facis petons en blanc i negra, dóna'ls color amb el pintallavis Kisses de Burberry". Davant, una parella de maniquins sense cap, no es poden fer cap petó.

Balcó

El balcó, esta vell i abandonat. Els vidres sanses. No hi deu viure ningú. Qui podria viure en una casa així? Potser, Walt Whitman? La vegetació salvatge ho ocupa tot i raja en fora, buscant la llum. No se la pot culpar. És la vida que s'obra pas.

MACBA

Plou i agafo la càmera. Passo com tantes vegades pel Museu d'Art Contemporani de Barcelona. L'escultura, que té al davant, és més negra per la pluja. Sempre m'ha semblat aliena. Pro l'hora bentrobada. La primera sensació, és d'una pedra, negra com el carbó, llançada a l'atzar. La segona sensació, és la d'una pedra carbonitzada, caiguda de l'espai. Un meteorit. L'escultura es de l'artista basc Jose Oteiza i té per títol La ola.

Objectiu la Lluna

En la realitat, els coets de la NASA han anat a la lluna, pro mai han sigut tan estètics com el coet dibuixat per Hergé. Un coet de formes estilitzades i elegants, de color vermell com un tomàquet. Hergé no va anar mai a la lluna, ni tampoc va sortir mai de Bèlgica. Això si, sempre comprava el National Geographic. Mes d'un, ara mateix, agafaria aquest coet i aniria a berenar a la lluna, si hi hagués un restaurant.

Biblioteca Can Fabra

Si haig d'explicar, que és una biblioteca, diria que és un lloc on hi ha piles de llibres. Sembla que l'escultor Joan Mora ha arribat a la mateixa conclusió. La seva escultura Llibres és això, una pila de llibres de marbre on les dones seuen al seu voltant, com en un foc. Còmodament assegudes, llegeixen els diaris i consulten els mòbils. Gaudeixen del silenci de la biblioteca. Aquí no entren els crits dels nens, ni els de la tele. Silenci i paraules.

Homenatge al llibre

Al passeig de gràcia podem veure aquest poema urbà. Va ser encarregat a Joan Brossa pel Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. El monument és un llibre saltamartí. En les seves fulles veig un pos-it que algú ha posat per recomanar un llibre. A la pel·lícula Fahrenheit 451, uns bombers cremen llibres per què, diuen, impedeixen ser feliços als ciutadans. Per si de cas, aquest llibre l'han fet d'acer inoxidable.

Aristides Maillol

Arístides Maillol, tenia facilitat per esculpir figures femenines molt sensuals i d'estil clàssic. Tors d'Estiu (1911) recorda a les antigues venus gregues. Aquí, al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'escultura atreu els despistats turistes que es fan fotos tocant els pits gastats de la venus. Hi ha qui fa cua per la performance.

Museu Frederic Marès

Frederic Marès era escultor i col·leccionista. Al seu museu t'obres gòtiques i romàniques. Destaquen, les sales dedicades a marededéus i crucifixos. Hi ha tal quantitat de crucifixions que espanta. Espero que el museu sigui per majors de 18 anys. Les marededéus són també molt nombroses, de totes, només en una, somriuen el nen i la mare. La crucifixió que veieu és una de les poques que encara transmeten una certa emoció. Fins i tot a persones no creients. Representar una crucifixió és sempre molt difícil perquè al protagonista no se l'agafa en al seu millor moment. Frederic Marès també col·leccionava ventalls, entre altres coses.

Flor de Barcelona

El terra de Barcelona està ple de flors. Flors de ciment, sorra i aigua. Sota els nostres peus a les rajoles i trobem un dibuix d'una flor amb quatre pètals. La flor de Barcelona dissenyada per l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch. F. Escofet i Cia és qui fabrica aquestes conegudes rajoles. Totes mesuren 20 x 20 cm i 4 cm de gruix. La rajola l'han convertit, fa poc, en un souvenir per turistes. Potser algú la regalarà a un amic pel seu aniversari, per demostrar-li el seu afecte i originalitat. Haig de dir que és un regal que posarà a prova la seva amistat.

The Hole

A la ciutat de tant en tant cal aixecar els ulls dels edificis per veure el cel. Avui he vist aquestes cames inflades, anunciant amb simpatia The Hole. Una obra, barreja de teatre i cabaret. La mestra de cerimònies és la famosa Terremoto de Alcorcón. Al cartell de l'obra porta un eslògan " Nunca has visto nada igual " i tenen raó.