Núvols

Els núvols, es mouen lentament i canvien de forma i també de color. Canvien. Ens ensenya'n que res es immutable. Encara que això no ens agradi. Uns núvols com aquests inspirarien al mateix Tiepolo o a un Jackson Pollock embogit per l'alcohol. Les expressions de la naturalesa, sempre son bones per contemplar. Les de l'home, posem per cas, una rentadora. Impossibles.

" Camina suavemente y llegaras lejos " Charlie Chan, detectiu de Honolulú

Bliss

En la Plaça de la Rosa dels Vents. Es troba l'Hotel W Barcelona. Aquestes lletres d'acer inoxidable anuncia'n el seu, Bliss Spa. Bliss ( angles ) es un estat de profunda satisfacció espiritual, alegria o felicitat. Aquesta paraula, que contempla el mar, ens recorda al que es fàcil perdre, mentre pensem que vivim. Per això potser estigui en un mirador privilegiat. L'infinit, és el paisatge. Roques, aigua i cel. La plaça, atreu enamorats que es fan fotos per recordar. Gent gran que busca el luxe de la tranquil·litat. Nois amb monopatí. També bicicletes. Es un lloc per quedar-se encantat. De sobte sents que no et falta res. Que be!. Las paraules son els músculs del pensament.

El Roto

Centre d´Art Tecla Sala

"Pensar. Pensar.... es muy dificil."

El Roto te l'aspecte de filosof asceta. Tranquil. Parla lentament, pensa'n molt el que diu, per-que no al malinterpretin. Explica'n,  es didàctic, com un professor. Es fàcil aprendre quan se l'escolta. Quan parla, acompanya les paraules amb les mans.

Classe magistral en el desert.

Era emocionant, veure, com la gent escoltava amb silenci.

El somriure, fa més lleugera la vida.

Exposició urbana

Aquestes cinc fotografies, son de paper fotogràfic. 2x2m aproximadament i estan encolades a la paret. Sembla que l'artista les ha posat d'amagat, com si fos una" perfomance". Las fotografies es troba'n entre el restaurant "Casa Asturiana" i " La cooperativa Abacus" de la rambla Just Oliveras. Las fotografies son en blanc i negra i la temàtica amable. L'acció és atrevida. Ara ja no hi son.

La nevera del Barça

En una botiga de La Via Laietana, veig aquesta nevera del Barça. Es sorprenent. Vestint, la nevera amb els colors blau i grana, fan que aquesta nevera sigui millor que les altres. De més categoria. Veien un partit del barça, se sua, es crida, es salta i s'agafa unes ganes boges de beure. Es bo tindre unes begudes fresques en la nevera que porta els colors de l'equip pel que pateixes. La nevera es italiana de la marca "SMEG". Tecnologia con estílo. També tenen neveres de disseny, amb la bandera anglesa.

La primera fotografia

El diari " El Constitucional " anunciava un esdeveniment de gran relleu. El gravador Don Ramón Alabern i Casas, arribava de París amb una càmera i el compromís de fer, el 10 de novembre de 1839, un daguerreotip en el Pla de Palau de Barcelona. Don Ramón i els seus col.laboradors van col.locar la càmera en un terrat de la plaça. La placa de coure, estava preparada amb nitrat de plata. Aquell diumenge, al migdia, estava ennuvolat. L'exposició de la placa va ser de 20 minuts. Mentres tan una orquestra militar, va animar l´acte. Desprès, la placa va se positivada amb vapor de mercuri i fixada amb una solució de sal. El daguerreotip mostrava l'imatge de la Llotja i els porxos d'en Xifré - on ara es troba el Restaurant Set Portes -  " El Constitucional " va posar a la venta unes butlletes al preu de 6 reals de velló. Se sap que el número premiat va ser el 56. Actualment, el daguerreotip deu ser propietat d'algun col.leccionista.

Exposició

A l'hora de dinar les sales d'exposicions estan més buides que un pis per vendre. La gent està per las seves coses. Ja no tenen curiositat. Tenen problemes.  Al centre de la imatge, passa un noi jove, que  acaba de comprar menjar al Mercat de La Boqueria. La pell blanca. Aquest estiu no ha anat a la platja. Ha de ser un intel·lectual.

El quadre

Algú ha deixat de creure. L'imatge a rebut cops. Està desmuntada. Es recolza en la paret, aprop d'un contenidor. Son temps de canvis. Un quadre no pot competir amb una pantalla. Potser, si un avi el veu, se l'emporti.