Ones

L'extraordinari home forçut d'un circ, doblega tubs de ferro o acer. Els cargola i es queda tan tranquil. Andreu Alfaro ( no sé si heu vist alguna fotografia seva ) no és cap forçut, però doblega l'acer com a ningú. Forma en l'aire, lleugeres corbes d'acer inoxidable. Escultures. En el Port de Barcelona, es pot veure l'escultura " Ones ". El lloc, es un espai desangelat on no és agradable aturar-se. El soroll dels cotxes i l'art, no casa'n bé.

Ramón Berenguer III, el Gran

Com si fos un actor de cine, un focus enlluerna l'estàtua de Ramón Berenguer III el Gran. L'estàtua es obra de Josep Llimona i es de caràcter realista. Al Comte de Barcelona i Girona es representat muntat en el seu estimat cavall, de nom Danc. L'ombra és projectada en la façana de un hostal pròxim. No se, si per fer-li  publicitat. Els autobusos turístics tenen una parada davant de l'estàtua. Es un punt de trobada. Els turistes, quan baixen del bus amb la càmera i una mica desorientats, l'ombra del Comte els ha de semblar d'allò mes fantasmagòric. Ombras xineses.

La cadira

Aixo, no es una cadira. Es art contemporani. La cadira de formigó i el Parc de les Tres Xemeneies van ser dissenyats pels arquitectes Pere Riera i Josep Maria Gutierrez. Els arquitectes fan cadires, suposo que per descansar de tant edifici gegantí. Hi ha valents, que passen per sota de la cadira. Els gossos, mulla'n les potes dissimuladament.   Els sense sostre, l'ocupant temporalment. La canalla, per la tarda la fan servir de porteria i de tan en tan se sent un... gool!. A la cadira no es pot seure, però fa servei.

Arbre de Nadal

"Crisi?, quina crisi?". Sembla dir l´arbre.

El vaixell

A les escombraries es troba de tot. Avui, algú ha llençat aquest vaixell. Es un vaixell de sobretaula. Decoratiu. Per contemplar i pensar en fer algun viatge. Potser qui el tenia, el viatge ja la fet.

El caganer

Caganer.com es troba a la Fira  de Santa Llúcia, al voltant de la catedral de Barcelona. Unes dones grans busca'n figures per el pessebre de casa. Una jove, atrapada pel móvil, busca informació. A la parada, només venen caganers. Estan dedicats en cos i ànima. Al terrat de la parada, hi ha dos caganers mes grans, per que els turistes, puguin veure'ls de lluny i endur com a record. El caganer es la figura descarada del pessebre, la menys important. La que fa somriure, com diu la publicitat. Bon Nadal.

Estel de Nadal

Prop, de l'estació de Sant Pol de Mar, s´aixeca l'Ermita de Sant Pau. Va ser construïda al segle XI i es d'estil romànic català. L'Ermita, formava part d'un antic monestir benedictí. Mentre pujo pel camí de Sant Pau, trobo un noi assegut en un banc del camí, tocant una guitarra. L'ermita està a prop. La panoràmica es excel.lent es veu la costa i també l'estació del tren. Ja es Nadal i a l'ermita han penjat una estel per celebrar-ho. Esta feta de fusta amb uns llistons prims i unes petites bombetes. Sembla feta per un fuster. L'han lligat al campana per-que no sa l'endugui el vent. L'estel, és senzill i auster. Es l'estel  d'aquest Nadal.

Tintín

Continuarà, es una botiga de comics. A l'aparador, no tenen pas comics pro sí un gran ninot de Tintin que ens invita a entrar. El petit príncep, és una altra de les figures que ens saluda. Al fons, es poden veure muntanyes de tebeos. A la botiga, hi han dues persones i tres dependents. Si no es llegeixen llibres, menys comics. L'aparador, esta ple de colors vius, alegres i optimistes. I els comics, de personatges que superen les dificultats mes extremes amb una barreja de humor i entusiasme. Quan surto de la tenda, la ciutat amb sembla ... descolorida.

Qui no ha llegit un comic de Tintin? o l'ha intentat? Els Tintin son de l'època dels tramvies, les tertúlies als cafès i els urinaris públics. Las seves aventures passen lentament, com a càmera lenta. Son comics de traç fi amb colors suaus. Podria ser el comic per exel.léncia del moviment " Slow" (lento) La lectura, durant una estona de Tintin fixan-se sobretot amb el detalls de les vinyetes, permet entrar en un estat de calma i lentitud. A qui estigues una mica accelerat, el metge tindria que receptar-li un Tintin, a la setmana. Així deixaria d'anar com un coet.

Núvols

Els núvols, es mouen lentament i canvien de forma i també de color. Canvien. Ens ensenya'n que res es immutable. Encara que això no ens agradi. Uns núvols com aquests inspirarien al mateix Tiepolo o a un Jackson Pollock embogit per l'alcohol. Les expressions de la naturalesa, sempre son bones per contemplar. Les de l'home, posem per cas, una rentadora. Impossibles.

" Camina suavemente y llegaras lejos " Charlie Chan, detectiu de Honolulú

Bliss

En la Plaça de la Rosa dels Vents. Es troba l'Hotel W Barcelona. Aquestes lletres d'acer inoxidable anuncia'n el seu, Bliss Spa. Bliss ( angles ) es un estat de profunda satisfacció espiritual, alegria o felicitat. Aquesta paraula, que contempla el mar, ens recorda al que es fàcil perdre, mentre pensem que vivim. Per això potser estigui en un mirador privilegiat. L'infinit, és el paisatge. Roques, aigua i cel. La plaça, atreu enamorats que es fan fotos per recordar. Gent gran que busca el luxe de la tranquil·litat. Nois amb monopatí. També bicicletes. Es un lloc per quedar-se encantat. De sobte sents que no et falta res. Que be!. Las paraules son els músculs del pensament.

El Roto

Centre d´Art Tecla Sala

"Pensar. Pensar.... es muy dificil."

El Roto te l'aspecte de filosof asceta. Tranquil. Parla lentament, pensa'n molt el que diu, per-que no al malinterpretin. Explica'n,  es didàctic, com un professor. Es fàcil aprendre quan se l'escolta. Quan parla, acompanya les paraules amb les mans.

Classe magistral en el desert.

Era emocionant, veure, com la gent escoltava amb silenci.

El somriure, fa més lleugera la vida.

Exposició urbana

Aquestes cinc fotografies, son de paper fotogràfic. 2x2m aproximadament i estan encolades a la paret. Sembla que l'artista les ha posat d'amagat, com si fos una" perfomance". Las fotografies es troba'n entre el restaurant "Casa Asturiana" i " La cooperativa Abacus" de la rambla Just Oliveras. Las fotografies son en blanc i negra i la temàtica amable. L'acció és atrevida. Ara ja no hi son.

La nevera del Barça

En una botiga de La Via Laietana, veig aquesta nevera del Barça. Es sorprenent. Vestint, la nevera amb els colors blau i grana, fan que aquesta nevera sigui millor que les altres. De més categoria. Veien un partit del barça, se sua, es crida, es salta i s'agafa unes ganes boges de beure. Es bo tindre unes begudes fresques en la nevera que porta els colors de l'equip pel que pateixes. La nevera es italiana de la marca "SMEG". Tecnologia con estílo. També tenen neveres de disseny, amb la bandera anglesa.

La primera fotografia

El diari " El Constitucional " anunciava un esdeveniment de gran relleu. El gravador Don Ramón Alabern i Casas, arribava de París amb una càmera i el compromís de fer, el 10 de novembre de 1839, un daguerreotip en el Pla de Palau de Barcelona. Don Ramón i els seus col.laboradors van col.locar la càmera en un terrat de la plaça. La placa de coure, estava preparada amb nitrat de plata. Aquell diumenge, al migdia, estava ennuvolat. L'exposició de la placa va ser de 20 minuts. Mentres tan una orquestra militar, va animar l´acte. Desprès, la placa va se positivada amb vapor de mercuri i fixada amb una solució de sal. El daguerreotip mostrava l'imatge de la Llotja i els porxos d'en Xifré - on ara es troba el Restaurant Set Portes -  " El Constitucional " va posar a la venta unes butlletes al preu de 6 reals de velló. Se sap que el número premiat va ser el 56. Actualment, el daguerreotip deu ser propietat d'algun col.leccionista.

Exposició

A l'hora de dinar les sales d'exposicions estan més buides que un pis per vendre. La gent està per las seves coses. Ja no tenen curiositat. Tenen problemes.  Al centre de la imatge, passa un noi jove, que  acaba de comprar menjar al Mercat de La Boqueria. La pell blanca. Aquest estiu no ha anat a la platja. Ha de ser un intel·lectual.

El quadre

Algú ha deixat de creure. L'imatge a rebut cops. Està desmuntada. Es recolza en la paret, aprop d'un contenidor. Son temps de canvis. Un quadre no pot competir amb una pantalla. Potser, si un avi el veu, se l'emporti.

Banc vermell

Exposició de Delacroix a CaixaForum. En penombra. Moltes obres i molta gent. Delacroix em sembla massa artificial. Les seves pintures estan molt teatralitzades. El quadre " Miguel Angel melancólico" em va agradar, també els retrats son magnífics. Vaig acabar una mica cansat. El passat, cansa. Llavors vaig veure, el sensual banc de vellut vermell en un lloc lluminós, blanc i silenciós.

Ohla Hotel

Anava despistat i sense la càmera. El carrer Comtal es petit i vell. Te botigues selectes, de tota la vida. Un restaurant japonès li dona un aire exòtic. La novetat es Ohla Hotel - un cinc estrelles - . El nom sembla una onomatopeia. Es original. L'edifici te una intervenció artística de Frederic Amat. Milers d'ulls inserits a la façana de l´ Hotel. Com diu ell " Un exercici d'acupuntura constructiva ". Davant, de l´Ohla Hotel, es fa difícil no pensar en una novel·la de H.G. Wells. Anava despistat i sense la càmera.

L 'Onze de Setembre

Els dies de festa, la gent, surt i fa cues. Fins i tot per fer una foto d'el nen o la nena al damunt de la trompa del mamut de pedra. Tots els barcelonins tenim una foto amb aquest animal prehistòric. Es tradició. Els pares, confien que el mamut de pedra, encomani una mica de la seva força als seus fills. Saben que els hi farà falta.

Rebaixes

El mon està de rebaixes

Dona Mediterrània

Desprès de veure una exposició de Miquel Utrillo, surto a passejar per la Platja de Sant Sebastià de Sitges. Al final vaig trobar aquesta venus mediterrània de L'escultora Luisa Granero. M´agrada la naturalitat que desprèn. Quina bellesa.

Anís del Mono

Diuen que els germans Boch i Grau van tornar d'Amèrica en un vaixell i amb un mono. Que van portar a la seva fàbrica d´anís de Badalona. A la tarda, la gent curiosa, anava a veure'l fe moneríes. La fàbrica es va conèixer popularment com la del Anís del Mono. Ara aquest mono es de bronze i pesa 200 k. L'escultura es realista i està feta per l'artista Susana Ruiz. El mono te la cara de Darwin i somriu ensenya'n al públic la botella d'anís diamantina. El mono no està mai sol. Tothom vol fer-se una foto amb ell. Treu de la gent, las millors rialles. Una parella amb demana que els faci una foto. Clic!. L´ art mai ha sigut tan popular i viu.

Escales indefinides

Les escales m'agraden. Mantenen en forma. Aquestes son en un lloc indefinit. No sabem a on van, ni d'on vénen. La gent passeja. Avui no treballen. El que no surt a l'imatge: Un gratacels, a l'esquerra. El mar, davant i una holandesa, molt maca, darrera.

Batman 1939

Aviat estrenarán la nova pel.lícula de Batman. Buscant, he trobat aquestes fotografies d'estudi de fa temps. Els fons son de un calendari de New York. La figura articulada de Batman es de l'escultor Tim Bruckner, especialitzat en superherois. El resultat són unes fotografies que semblen fotogrames d´ una antiga pel·lícula expresionista de Fritz Lang. Jugar, sempre es divertit.

Torre Diagonal ZeroZero

Pujo a un transport del segle XIX, un tramvia. Es mou lentament i en línia recta per les vies de la Diagonal. Al final m´espera la Torre Diagonal ZeroZero. Baixo al Forum, al futur. La torre s´aixeca com un  iceberg. Fred, blanc i lluminós. 110 metres de cristall i metall. L'imatge amb resulta familiar. El planeta Krypton, compost nomes de gel i roca. L'origen de Superman, creat al 1938. A l'arquitecte Enric Massip- Bosch segur, que li agraden els còmics.

Edificio Torre Diagonal ZeroZero de Telefonica

Cua de drac

De las profunditats de la plaça de Catalunya de Figueres, surt aquesta cua de drac. Es cargola com si estigues viva i desitges, agafar algú distret, per les cames. Pero no tingueu por, Sant Jordi vigila amb la seva espasa.  L'escultura es de l'artista Mercè Riba. Està a ran de terra. Es pot tocar. La plaça te una coberta fotovoltaica que acull un mercat de fruita i verdura. El drac, no passara gana. L'imatge sembla treta de una peli-cula dels anys 50.

Lleó inmovil

La Llotja de Mar era el lloc on es reunien els mercaders de la ciutat i era destinat a la contractació de las mercaderies que arribaren per mar. També va ser la seu de La Borsa de Barcelona. Hi ha estat utilitzat com a plató per la pel·lícula " La ciudad de los prodigios ". L'edifici es neoclàssic i aquest lleó es troba a la porta lateral, al carrer Consolat del Mar. La porta sembla del Comte Dracula. El lleó mossega una argolla i somriu. Dona la benvinguda als visitants, com una catifa sota la porta. El lleó sembla d'or, brilla. Al mantenen net de la pol·lució dels cotxes. Davant, hi ha una terrassa de un bar, amb gent tranquil·la, parla'n idiomes. No saben, que als observa amb actitud vigilant, un lleó inmovil i ben pentinat.

Louis Vuitton

Caminava lleuger, savía on anava. M'aturo. L'aparador dels grans magatzems fa 8 metres per 3 i nomes te una petita bossa al centre. Veig que la primavera ha portat l´inspiració aquest aparador amb una flor feta de fletxes multicolors, envoltant  una bossa. Objecte del desitg. L'aparador es molt femení. Davant de las fletxes, nomes hi soc jo. La bellesa a peu de carrer, sembla que no té cap intres.

Corte Ingles de Diagonal, Barcelona

Gran Elefant dret

Barceló, jugant amb al seu fill, va fer un dibuix d'un elefant. Desprès el van esculpir en guix. Era petit. Ara mesura vuit metres i pesa cinc tones. Es de bronze. Es pot veure al Caixaforúm de Barcelona. L'elefant, m´agrada molt, transmet joia, es juganer. Amb recorden als elefants de " Fantasia " de Walt Disney. Avui es un día d'aquells que plou i fa sol. Plou una mica i un nen es posa sota l'orella de l'elefant. Uns avis passa'n pel costat i un diu " No tiene colmillos ". Tres noies, riuen molt. Es fan fotos abraçades a la trompa de l´elefant. Guardo la camara, em vaig content.